dimarts, 5 de gener de 2010

Un tal Quico Sabaté: "Quiet tothom i no passarà res!"

Sento a dir que ja en fa cinquanta, d'anys que va morir assassinada una d'aquelles persones d'acció. I després de tot aquest temps, aquí i ara, encara no sabem si hem de fer o si no hem de fer. Pendents d'endevinar com es defensa l'arma de la llibertat.

3 comentaris:

  1. El teu blog Raquel és molt extens i molt interessant...hi he entrat i t’hi he deixat un post amb el pseudònim de Edu Niste...que pertany a un blog secret que tinc de poesia eròtica...
    i referent a la poesia...jo també crec que és un concepte que no sols engloba una sèrie de paraules escrites posades en forma de vers..
    m’agradaria saber més de tu...

    toni
    antonipratoriols@josoc.cat

    ResponElimina
  2. Malauradament vivim en una terra on tot és molt complicat. Enduts per la ràbia i la por, que no deixa de ser comprensible en molts casos, tenim sempre la tendència a tirar-nos pedres uns sobre els altres i al final acabam per no fer res. O almenys és el que pens i la sensació que tenc...

    ResponElimina
  3. Hi estic d'acord, Caterina, i per viure més tranquils penso que hauríem de tenir més clar què és el que ens fa nosa. Llencem pedres enlaire i ens cauen a sobre.

    ResponElimina