dilluns, 18 de novembre del 2013

Espriu! (malgrat el seu propi nom)

A la sortida del Teatre Principal de Valls una parella sentencia que Salvador Espriu els deprimeix. No sé si la descripció que fan del seu propi estat d’ànim després d’assistir a la lectura dramatitzada és totalment honrada, però el que està clar és que aquesta obra passa més bé als qui porten força versos i altres línies de l'autor llegits de casa unes quantes vegades. Sinó, imagino que des del pati de butaques el que diuen els quatre de l’escenari pot sonar com un seguit de sentències evocadores amb nexes en comú, que esclaten amb els poemes més coneguts, aquells que apel·len més directament al lector o a l’oient. És clar que tot dependrà de l’oïda de cadascú, però el públic iniciat és el que podrà lligar caps, situar els versos, els fragments de teatre i les paraules de l’autor d’Arenys de Mar en un llibre i en un moment determinat de la seva trajectòria, gaudir del tot de la manera de dir-los que tenen els actors. Tothom podrà endevinar, però, el context en què van ser elaborats, gràcies també a una ambientació efectiva que ho indica amb naturalitat.

Intèrprets d'Espriu!
És veritat que potser n’hi hauria hagut prou amb aprofitar l’embranzida de l’Any Espriu per assegurar-se un mínim de ressò i d’èxit, per això el que és difícil és fer-ho creïble, que el públic s’ho empassi de gust, veient que la companyia La Perla 29 d’Oriol Broggi, que també és a l’escenari amb Clara Segura, Màrcia Cisteró i Marc Serra a la guitarra, s'ha passejat pels textos i el que li podia córrer pel pensament al de Sinera, arribant a una manera apropiada de dir-ho avui, en cinquanta minuts. Els actors sostenen els papers del guió com a elements imprescindibles del vestuari: “tot l’espectacle parteix d’aquí”, i sobretot amb aquells poemes més altius d’aquesta tria alcen la vista i potser hi ha algú del públic que repeteix les últimes paraules del vers que acaben de dir. Alguns també veuran que en l’exclamació d’”Espriu!” hi ha la reivindicació de l’obra de l’autor malgrat un nom propi que l’acapara sempre i a tot arreu, pagant el dolç peatge de la condescendència per ser un dels grans. Tant de bo es fes una mica més fàcil sentir també la veu dels qui queden a l'ombra del focus.

http://www.laperla29.com/img/obras/obra101-foto1.png
 

dissabte, 9 de novembre del 2013

Blocs literaris d’aquí


Article publicat a la revista Viu Tarragona del novembre de 2013.



Avui que, per a molts mitjans, publicar sobre paper és un luxe inassequible i que les editorials, encara que els costi, també comencen a trobar alternatives al paper, periodistes i escriptors de tot tipus també fan servir internet per donar sortida als seus textos o perquè tinguin més repercussió. Potser mai abans havia estat tan fàcil que un escrit (sigui quina sigui la seva temàtica i sovint sense passar cap control de qualitat) tingués unes possibilitats semblants de difusió. Per això, gent que escriu relat curt i poesia i d’altres que fan crítica i ressenya literària i cultural, ha trobat en la xarxa en general i en els blocs en concret un espai on publicar sense passar pel tràmit de les editorials o dels mitjans de comunicació convencionals. Al Camp de Tarragona podem trobar diversos exemples de blocaires que s’entretenen parlant sobre literatura i sobre cultura en general. Amb el risc de deixar-me’n algun d’interessant, aquesta vol ser una tria de blocs de proximitat amb alt contingut literari que es mantenen actius.

Potser és just anomenar en primer lloc el bloc Tens un racó dalt del món, d’en Jesús Maria Tibau, de Cornudella de Montsant, escriptor de contes i activista cultural. Segurament és un dels pioners a organitzar concursos de tota mena a través d’un portal literari i és un exemple de perseverança a l’hora de fer difusió de la literatura i de les novetats del sector.

Des de Tarragona mateix, l’escriptora Olga Xirinacs administra un bloc en el qual sovint hi expressa experiències personals o qüestions d’actualitat de manera literària, acompanyades de fotografies, collages i referències a la pintura i a la música. A la mateixa ciutat, Rosa Comes, gestora cultural i poeta, manté el bloc Evito el verb, on s’hi poden trobar articles i altres treballs de l’autora que vinculen la difusió i la gestió de la cultura amb les noves tecnologies, remarcant la seva funció social. La també tarragonina Teresa Duch, que s’ha especialitzat en l’escriptura de contes, va obrir el bloc Salsa-ficció, on penja relats sovint elaborats a partir de la vivència personal o aliena.

Des de Reus, Ester Alberich parla sobre el seu dia a dia en posts que es converteixen en relats breus a La batalla quotidiana. De Valls són els blocs L’habitació dela memòria, de Joan Guasch, amb poemes i altres textos poètics; Col·lecció demoments, de Carme Rosanas, amb mostres dels seus versos i pintures i Terra de núvols, amb Haikus i Tankes de Joan Josep Miracle. Des del Pla jo mateixa administro La mullena, on s’hi pot trobar crítica literària i cultural, a més de poesia.

Si aquesta llista ha quedat curta, es pot fer una repassada als que s’han adherit al web Blocs de lletres, per a trobar el que més vingui de gust a cadascú i mantenir-se a l’aguait d’aquella activitat cultural que sovint troba la millor manera de difondre’s a través de la Xarxa.

Un vídeo de fa uns quants anys però encara força vigent, sobre els blogs literaris de llavors, que van donar forma a un llibre:

 Vídeo blogs literaris