Mentre vaig en cotxe,
els núvols corren per dalt
arrossegant el fons del paisatge.
Mirant per la finestra,
es pot veure com el cel migra de pressa
i el sol treu el cap
cada dia, si pot ser,
a la majoria de cases.
Camí de l'ermita del Remei (Alcover, Alt Camp)
Segons l'estat d'ànim, el sol pot sortir sempre.
ResponEliminaSegur que l'estat d'ànim també ajuda a que surti ;)
ResponEliminaEl sols sempre acaba per sortir, tard o d'hora. Ja diuen en castellà; no hay mal que dure cien años :) Molt bonic el poema i la foto que l'acompanya!
ResponEliminaMerci, Caterina! que tingueu un bon agost!
ResponElimina