Intersecció?

De Paratges (2009), de Gabriel Guasch:

Tot passejant,
el poble em va traçant
el laberint de la memòria.

A cada casa,
una particular història
s'hi esvaeix.

Pels carrers
el temps no mor,
és un passat
que va ser just i necessari
i encara el mostren.

De Pedregam o pedreria. Fragments d'orígens (2010):

Cares de plata
al cafè.
Han quedat petrificades en metall
que llueix
si es deixen les portes obertes
a qualsevol vent.
Baixo seguint
la riuada escassa
de la gent
del meu poble.
A mig carrer
una casa és igual que abans
i, dues entrades més enllà,
una porta ha deixat d'existir.
Arribo a la plaça,
final del trajecte circular
on nosaltres hi anem a caure
per casualitat diària.
Ritme encaixonat,
bellesa del pas del temps
en una peixera de pedra
que vol i es dol del ciment.