dijous, 12 de maig de 2011

Paratge insòlit

En un paratge insòlit
una llengua sola
obre una via on perdura
la petjada dels vianants.

Qui hi va, hi torna,
i qui hi neix, també.
Encara que sigui de passada,
el soroll de fulles seques
a tot arreu és el mateix.

Escaldes-Engordany, Andorra (maig de 2011)

2 comentaris:

  1. Sempre m'admira la gent que sap escriure poesia perquè jo no en tenc ni idea. Hi ha llocs que conviden a tornar. No he estat mai a Andorra però la foto venen ganes d'anar-hi! :)

    ResponElimina
  2. Gràcies, Caterina, em penso que és molt díficil saber si en saps, de fer poemes. Jo tampoc havia vist mai Andorra des d'aquest lloc, encara!

    ResponElimina