dimecres, 6 de desembre del 2017

Jo acato

Jo em menjava un medalló de salmó reescalfat, vigilant amb les espines que em van dir que ja me les havien tret totes, i sento que truquen a la porta com si no hi hagués timbre: toc-toc-toc. Com ho fan els veïns de dalt quan els ha caigut alguna cosa al nostre estenedor. Però ja vaig intuir que no era cap veí. Sempre que puc faig notar que em considero força intuïtiva, no hi puc fer més... doncs, com deia, jo en aquell moment ja ho vaig pensar. I, de  veritat -ho puc jurar-, que no llegia res d'especial en aquell moment, no buscava notícies, només tornava a l'enllaç d'una oferta. Recordo que el divendres següent tornava a ser Black Friday.



He dit "notícies": ja sé que segons quin tipus d'informacions o d'escrits que ara encara fan alguns des de la clandestinitat no són notícies. Però en algun moment, sí, que n'he llegit d'aquelles, també n’havia escrit (el meu entorn hi feia molt) i, precisament per això, ara estic més convençuda que mai que són fal·làcies que formen part de la maquinària d'adoctrinament a què ens tenien sotmesos. De fet, llavors moltes vegades ja em costava de creure el que m’arribava des de diverses fonts, però deu ser que em deixo portar massa, fins i tot pot semblar que no tinc gaire personalitat. Tot i això, vaig ser capaç de tancar els perfils que tenia a les xarxes socials i ja no sóc a molts grups de whatsapp. Tampoc no em relaciono amb els amics i coneguts d'abans que feien broma sobre el govern de l'estat, encara menys amb els que eren capaços de fer acudits amb la mort d'algun dels que ens han ajudat a sortir del pou on érem. Als que feien comentaris, diguem-ne, més inconscients, els vaig dir directament que mai més es posessin en contacte amb mi. 

Doncs, tal com deia, havia tornat a entrar a l'enllaç de l'oferta, però vaig veure que ja no tenia temps per fer el pagament, encara havia de mirar quin número de sabata em correspon amb numeració estrangera, i ho vaig deixar córrer. M'estava acabant el salmó i ja pensava que no podria ni desparar la taula perquè eren les quatre de la tarda i encara havia de fer el berenar per la nena. Sí, ella va a la mateixa escola d'abans perquè de moment no hem trobat cap més plaça, però ha canviat molt. Un dels dos professors que llavors van detenir ja no ha tornat a exercir, i l'altre m'han dit que està molt sovint de baixa. Ma filla no el té aquest curs. I vigilem molt què aprenen. Penseu que els pares dels nens i nenes de la classe fem reunió cada mes amb la tutora i ens passa informe. S'hi va oferir ella mateixa, i ara podem estar segurs que no s'obliga ningú a impartir les classes en català ni a cap nen o nena a aprendre’l, ni se l'anima a practicar-lo. Gairebé totes les assignatures es fan en espanyol.
Tornant a aquell dia, no vaig contestar ni obrir la porta de seguida perquè feia tard a l'escola i havia de fer l'entrepà. També em va agafar una mica de por d'haver fet alguna cosa malament. Quan van donar una puntada de peu no gaire forta a la porta, llavors sí que ja me'n vaig adonar que havia d'obrir de seguida. I la veritat és que els agents que em venien a buscar em van semblar molt professionals i el personal de comissaria molt comprensiu. Crec que van entendre que d'aquella cassolada i de tot el que va passar el 2017 ja fa temps, han passat moltes coses, i el meu veí, amb qui ara crec que tinc prou bona relació, es va mig enfadar perquè l'altre dia va adonar-se que sense voler vaig taponar l'entrada del contenidor dels plàstics.
Bé, jo he volgut explicar-los tot això, perquè si em citen a declarar vegin que estic molt penedida del que pogués arribar a fer en algun moment, més que res per si vaig molestar algú, encara que mai hagi estat la meva intenció. Penjo aquí aquesta versió del que voldria dir traduïda al català perquè quedi demostrat que no està prohibit fer-ho.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada