El propòsit

La vista d'ocell i les mans vora el foc
(lliurar o no lliurar els peus de la terra).
Quatre ratlles fan de puntal del puny,
a l'aire em traço un plànol de cada recorregut.

Cants de neu sobre el paper diari

El Nadal arriba amb cants de neu
que se'ns filtren pel terrat.
Desfetes les parets del paper diari,
sota la quietud ja ballen les diferències més evidents
entre la gent.

Ciència ficció

I la noia es va llançar a l'aigua, i quan va aconseguir treure el nen negre del fons del mar havia passat una quantitat de temps indefinit, perquè el planeta havia estat arrasat per unes naus especials. I no els va fer tant de mal haver de viure junts en aquell món estrany, en el que van haver de regenerar la seva espècie a partir del seu amor.

I l'argument de qualsevol història aliena, també podria ser el nostre. Si tot futur de moment és ciència ficció, un dia decidirem què en fem de les nostres pàgines.

Casa meva

Una dia somiava que eren de sal les roques minerals necessàries per fer-me una casa prou sòlida: hi havia una platja, i uns que sabien jugar amb la sorra es dedicaven a la construcció de castells o de pessebres per al Nadal.

Descabdellar l'onada

Molles de cançons conegudes se'm queden a la platja sense avisar. Es veu que el disc, enxubat al cercle, ara ha descabdellat l'onada per recollir veus que s'hi adhereixin.

Els pares de la democràcia

Què amaguen els pares.

La memòria no seria res
si no la tinguéssim en un paper.

I què.

Sort que la veritat no és democràtica,
és la que és,

i, de fet, ja la tenim enregistrada

en aquesta desmemòria.

Encapsada

Tot vol temps i, desenganya't, per fer esforços sempre seràs prou precoç. Un dia s'han de poder encapsar al vol les hores que ja han pogut fugir.

Dignes

Un dia de tant en tant, la dignitat sent la necessitat de deixar-se posseir. És quan trobem la calma de dir qui som i què volem, i no ens ho hem inventat, ni ho teníem dins la tomba d’un rei antic. La voluntat de ser sempre ha nascut ara i aquí.

Explicacions

A l'origen de la matèria no hi toquen les paraules. Els dies fan una lenta collita, per poder-se empassar una explicació grotesca de tot plegat.

El rescat

No tornis a fer allò d'aturar-te
a mirar qui ets
i a pensar què vols.
Paga't el rescat
amb qualsevol moneda de canvi
i marxa per la finestra.
Ni un etern conseqüent
podria esperar-se tant.

En xarxa

La nostra comunicació és caduca.
Cometré algun crim moral
si marxo
aixafant les altres fulles seques,
perquè m'atrapi un altre arbre?

Les bretxes

Treballa fort i sense por que les allaus de poder col·lapsin les sortides: a la televisió parlen dels futbolistes, dels polítics que guanyen i, quan és inevitable, també dels qui s'escolen per bretxes obertes amb les pròpies mans.

L'aniversari dels murs

Els murs també celebren aniversaris. Són com la història d'una superació personal que, bé, també depèn molt de Tots. I al final saps que mai ho acabes de superar tot. Però quina seria la Història i qui serien els que lluiten contra els murs, llavors.

Vell corrupte

Uns pantalons sense cinturó tiren avall per la vellesa d'un home emmanillat. La tendresa es compadeix de les causes perdudes.

Fotografia

La Història es diu en veu alta
i la veritat petrifica la memòria.
Només tu en tens una fotografia.

El Cercle dels Escollits

Preguntat-se encara si la cultura és propietat d'algú, una noia sense cognom pren una copa amb un dels caçadors de talents més potents del país. Paga ell, amb uns diners fabricats en una fundació de culte, i ja se'n van cap al jaç, on ella es desvestirà amb urgència i provarà d'entrar al Cercle dels Escollits.

Una cadira davant d'un mar viu

Si ho penses bé, sort n'hi ha de les pors que encara tens: les fotos del viatge a Turquia de fa dos anys no les vas passar mai a ningú, i, com ja saps, també hi ha alguna promesa que no has pogut complir. Tens una cadira davant d'un mar viu.

Fogueres

A vegades la música de la desobediència arriba a incendiar les nostres fogueres.

Les millors ruïnes

Farem una ullada a les millors ruïnes que tenim: sempre convé alguna peça de mobiliari.

Amb Denominació d'Origen

Ara que el sol ja ha sortit per tothom als camps de la bonança, un grapat de vampirs del vi es preparen per la trencadissa d'ampolles al celler.

Del fum del núvol

Despertar: descobrir que el fum de núvol també és l'eina. No esperar que cap inspiració et vingui a fer una cafetera.

Veus del directe

A l'equip de música, les cançons són veus del directe encaixades en una dotzena de títols. Després del viatge, deus tenir mig centenar de fotos on, de fons, hi ha unes ciutats tot just començades.

Com un tro després del xiscle

Sents com roda el cap del teu Temps; un tro després del xiscle. Les engrunes ja deuen aprofitar el retrocés per impulsar-te altra vegada.

Repensar el foc

Si res és fàcil, ni el que és bo, és bo i prou, vaig repensant el Foc -de purificador a maligne- mentre la pròpia Flama se'm va ventilant l'ànima.

Barques amb bandera

Qualsevol dia, ets de vacances al teu país, i, en un canal on no havies estat mai, hi circulen una mà de barques de motor amb banderes franceses. Es creuen les mirades i et sembla que els tripulants, dins del salvavides taronja, et volen encolomar el paper d'estrangera.

Se't pon la lluna

Se't pon la lluna rere els peus petits. Li sembla que alenteix el temps tot pescant els primers esbossos que tens de tu.

Mort del color de préssec

Mor definitivament el nen de les galtes de color de préssec que va precedir el mite: ja feia temps que ningú el veia per enlloc.

L'arbre de davant

Al final hem arrencat l'arbre del jardí de davant, per culpa de la seva arrel. Ahir, també, vaig deixar que una gent s'endinsés en alguns dels meus poemes. Diria que estic una mica estripada.

Massa títols

Massa títols a la prestatgeria. Les onades (desitjos programats) encara sorprenen la brutícia de les finestres; espero que no s'emportin res útil.

L'aigua de la sang

A raig obert ara s'omple la séquia del Poble. Sens dubte, l'aigua a nosaltres també ens ha fet sang.

Sala d'espera

Hi ha un nen trencadís a la sala d'espera. Si no para de plorar se'l menjaran; des que va néixer que anuncien que ho faran. Per fràgil.
Que s'afanyin: l'últim destí tampoc para de salivar i cada pacient no fa més que esperar el seu temps.

Etern camí

L'etern camí cap a un mateix.

Condol

Dedicar paraules a algú que ja no hi és. Dir-ho darrere la porta tancada. Ara el condol ja és imparable. El silenci ja restarà una altra presència.

El llot

Avui, com ja és habitual, hi torna a haver trànsit cap al Forat de les coses perdudes que sortia en un conte vell. Tipa de fer equilibris, vaig pou avall per encarar-me amb el llot.

Bosc espès europeu

Hi ha boscos espessos difícils de penetrar per al ciutadà: "dóna'ns el teu vot -encara que no hagis escollit ni els que manen més a prop de casa teva."

Que passi l'aire per entre les cortines de la nació i que el soroll es faci fum. Si mantenim la flama...

Triar

Triar on vas, si compres iogurts descremats o no, si compres el pa al supermercat. Decidir si marxes o si et quedes una estona més. Si et defenses, o si tu actues. Si t'agrada o si no t'agrada. Si incendies o si conserves. El teu vot a cada pas que fas.

Procuro

Procuro fer una exacta descripció d'una petita panoràmica. També hi ha dies que sóc una esgarrapada al paper.

Silenci pol·luent

No tinc res al present del poble on vaig néixer. El Constantí poble d'infantesa és sempre a la part del darrere, però hi és. Ho noto quan alguna cosa fa que em giri com un mitjó i pensi en les anades en cotxe de diumenge, la família que ja no hi viu, uns carrers que mai vaig visitar -i encara no he visitat- perquè hi vivia gent massa fosca. Enyoro el poble que jo també he abandonat rere un silenci pol·luent.

Criatures

Ahir, ara que comencem a fer vida al carrer, alguns nens fills d'immigrants ens van venir a trobar fora del Casal, pensant que jugàvem com ells. Que fàcil és escabellar una criatura o parlar del bon temps. Si els orígens són els que són, si pogués anar creixent una generació exòtica, però d'aquí...

Quan guanyes

Quan guanyes, deixa que El moment se t'emporti cap al fons. Abraça'l, quan toqueu el sostre, i, per fi, feu-vos un bany amb cants de Victòria.

mullena

Començo a escriure i se m'acudeix que és el viure, el que cal per narrar qualsevol cosa imaginada.