dissabte, 27 de juny del 2009

L'arbre de davant

Al final hem arrencat l'arbre del jardí de davant, per culpa de la seva arrel. Ahir, també, vaig deixar que una gent s'endinsés en alguns dels meus poemes. Diria que estic una mica estripada.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

  1. JJMiracle27 de juny del 2009, a les 19:31

    Mmm… Com qui s'endinsa en un bosc? Que no et tallin les arrels!

    ResponElimina
  2. Raquel Estrada Roig28 de juny del 2009, a les 12:47

    mmm, no sé si va ser com endinsar-se en un bosc, però el que em van dir crec que em serà útil d'aquí en endavant...me les tallaran pas! ;)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)