dimecres, 10 de febrer de 2010

El jardí de casa

A banda i banda del carrer es pot veure qui ha tingut cura del jardí de casa. La llibertat és la planta fràgil d'hivern a punt de franquejar la tanca.



4 comentaris:

  1. Sí, la llibertat potser és fràgil, però no té límits :-) Aquest post em recorda fa dos posts (el de l'hivern).

    ResponElimina
  2. Tens tota la raó, m'han sortit molt semblants, i sense adonar-me'n!
    Hi estic d'acord: no hi ha límits, si s'és lliure :) però això vol feina, en tots els terrenys.

    ResponElimina
  3. si mires el mapamundi així, els continents semblen llàgrimes :) m'agrada el que dius i com ho dius :)

    ResponElimina
  4. Gràcies, Clídice! més aviat volien semblar un jardí, però tens raó ;)

    ResponElimina