Amb Salvador Espriu
M’empenyen a escriure’t
quatre vents que diuen de tu.
M’acosto al riu,
poso un peu a la barca,
i, amb la calma, fem tubercle
endins del nostre temps.
A banda i banda
llibres d’impressió forta,
lletres omnipotents a la fumera.
Grandeses transparents
que pesen més que el paper
i el foraden, i cauen a l’aigua.
Empesos per llot de paraules benignes,
arribem a un replà del nostre pas
i ens aturem ara mateix, aquí.
Les meves lletres a les portes de ferro
per a les altres hores
que vinguin al teu jardí.
Participo en la iniciativa blogaire 25 sense Espriu
M'agrada especialment el tros de "fem tubercle endins del nostre temps", o els "llibres d'impressió forta". Crec que has fet una aportació molt valuosa.
ResponEliminaGràcies! Ja en som més de 100, veig! :)
ResponEliminaOstres, com que deies que no hi eres, passo...jo també he mirat de fer un exercici d'Espriu i jo...psèèè, el teu molt bonic!
ResponEliminaBonic poema, Raquel.
ResponEliminaSovint és interessant que parlem amb qui sigui, directament, sense traves. I avui era un bon moment per parlar amb Espriu.
Dóna-li records!
No sé si he fet el que es demanava, però m'ha agradat. No hi he parlat, però m'ha inspirat força :) Fins aviat!
ResponElimina