Amb Salvador Espriu
M’empenyen a escriure’t
quatre vents que diuen de tu.
M’acosto al riu,
poso un peu a la barca,
i, amb la calma, fem tubercle
endins del nostre temps.
A banda i banda
llibres d’impressió forta,
lletres omnipotents a la fumera.
Grandeses transparents
que pesen més que el paper
i el foraden, i cauen a l’aigua.
Empesos per llot de paraules benignes,
arribem a un replà del nostre pas
i ens aturem ara mateix, aquí.
Les meves lletres a les portes de ferro
per a les altres hores
que vinguin al teu jardí.
Participo en la iniciativa blogaire 25 sense Espriu
