No matarem cap vers amb artificis,
serem la suma d’uns quants mots
d’abans i de demà
amb un batec de tot el dins
que ressona a la llengua.
La gana ja obre un ull a l'estómac
per atiar la paraula
a la corda de la parla.
Ben viva va de boca a orella
i, de nou, a punt als llavis,
es diu avui, ara!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada