Quatre ratlles per al poeta
que porta un poble a les dents
i parla del que sap
perquè s’ho posa a la boca,
en paraules que pesen
i esbrossen camins
al pas ferm del dir.
Quatre ratlles,
de nou,
per al poeta transparent,
que dóna llum
amb pasta de paraules
que ens fan una casa.
Es fon en propi ungüent,
l’home de les ulleres de lletres,
i jo no sé si vull més les paraules
o el país que li fa de capa
i vol embranzida, encara,
d’alè de la seva gent.
