Jordi Pere Cerdà al 'Dietari de l'Alba': la paternitat

Entre els poemes del Dietari de l'Alba, de Jordi Pere Cerdà, pseudònim d'Antoni Cayrol, el poeta, narrador i dramaturg de Sallagosa que va morir aquest passat setembre, ensopego amb un poema del qual ja m'havien parlat. Aquí transmet la fascinació del pare que veu néixer el seu fill o filla.

Sense temps de pair els significats d’una obra poètica cuita amb el temps, n'arreplego, sobretot, allò que em deixa veure casa seva a través de l'amor per la natura i el poble de l'Alta Cerdanya on va créixer. L’honradesa a l’hora d'explicar aquest enamorament és el que permet connectar amb Pere Cerdà, perquè les seves paraules succeeixen com allò que neix, creix i un dia mor, d’una manera contínua i cíclica.

Ets nat.
Comences la faula,
granat encara en foc.
Un crit. El teu
estremeix com de sol
amb el teu manifest. Ets nat.
Ets tu. Fulla diferenciada
de milers d'altres fulles
de ta mare, de mi.

Cerquem les semblances

que et plasmaran el dia,

vinguda nostra mort.

Surts lligat a l'entranya

pel color blau. La sang

que recorre el teu cos

pel melic presoner

torna encara a la mata

quatre segons:

fill i mare

andrògins.

Ets tu,

i ets jo,

com si d'allà del temps

jo m'assistís a néixer;

et carrego de tot el que jo no seré,

del feix d'home i d'amant.

Les tisores que et tallen

et fan meu a igualtat. No meu:

tu.

Car ets ja la carena que llisca su'l sorral,

separant-te de terra

endinsant-se en el mar.

Jo quedo amb la flor nocturna del silenci,

ta mare amb el seu buit dolorós sota els flancs

eixamplats pel teu viure,

i la coïssor del pas.

Entres a dins la fred

en el combat dels dies.

Jo et batejo de pare,

que sies.

De Dietari de l'Alba (Obra Poètica de Jordi Pere Cerdà. Editorial Barcino, 1966)