Allà al fons no hi veus un quadre intocable?
composició de vaixell, aigua i boia.
Sent com les braçades se’n van a veure
seqüències de veritat plàstica.
I d’aquell degradat de colors blaus
no n’oblidis l’esclat com el d’un fruit
primer transparent i després intangible.
S’estén una olor que no et cap als ulls,
i tenyeix tot el que s’acaba aquí,
entre parets fosques, un fil de groc:
el sol s’hi va a perdre i mira cap dins.
Visió del fragment en sec, sord, cec,
que permet sentir-hi, si no dius res.
Para-hi atenció, això sí.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina