dijous, 19 de juliol del 2012

Poemes en un mur


Màscares i reclams, un llibre amb la fotografia de Montserrat Abelló a la portada, és una reivindicació clara d’una determinada poesia. Vint dones han escrit versos basant-se en els d’aquesta a qui alguns ja tenen per degana dels poetes catalans. El llibre, que ha publicat una jove editorial de Girona, Curbet Edicions, és un panell a través del qual es vol donar la notícia del treball de moltes dones entorn a la poesia, una tasca sovint poc visible, com bé sap i des de fa temps, Abelló. Precisament, ella va publicar el 1993 el seu Cares a la finestra: 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX, que volia donar a conèixer poetes estrangeres que havia traduït, com Sylvia Plath.

La mateixa Montserrat Abelló es defineix com una dona que ha viscut molts anys i en èpoques crucials de la història; la proclamació de la República, l'aixecament militar, la Guerra Civil i l'exili. Del que n’ha escrit, sobre aquests anys i sobre els moments històrics, en són hereves les noves poetes, encara que, al marge de Màscares i reclams, no necessàriament n’hagin de portar l’estendard. Les escriptores, d’entre vint-i-sis i setanta anys, han contribuït a un poemari heterogeni que s'entrellaça amb el fil dels versos d'Abelló: "Parlen les dones, la seva poesia", "I aprenc a dir que no", o, "Són màscares que m'emprovo" han estat escollits per més d'una autora com a punt de partida per al seu poema.

En una entrevista que li van fer per a la revista Info literata el 2008, Abelló parlava així sobre el reconeixement a la poesia feta per dones: “[...] Encara ara en qualsevol antologia poètica veuràs que surten poques dones i moltes vegades mal representades amb els poemes menys característics de les seves obres. Quan vaig traduir Arbres d'hivern per als llibres del Mall, el 1983, Sylvia Plath era una poeta gairebé desconeguda al nostre país i n'hi havia ben poques de traduïdes. Aleshores vaig decidir fer un llibre amb traduccions de dones poetes on es reflectís la seva força i diversitat [...].

Com a Cares a la finestra, també són vint les poetes de Màscares i  reclams, una tria segurament gens fàcil, en la qual es fa estrany que no hi hagi Olga Xirinacs entre les més consumades, encara que també se la conegui com a novel·lista -seria una llàstima que es deixés caure en un pou tots els premis que un dia se li van atorgar. Per ordre alfabètic, hi apareixen Teresa Costa-Gramunt o Vinyet Panyella, i de més joves, com Mireia Vidal-Conte, Laia Noguera, o Blanca Llum Vidal, encara que estigui fora de lloc destacar-ne només algunes. És el conjunt, el que aporta el sentit complet a aquesta obra, però hi ha molts versos que llueixen per si sols, com el de Panyella, encapçalat pel vers “Nego que naixem cruels”. Del tàndem de la mort i l’amor, amb el qual Montserrat Abelló també s’ha sentit còmoda, altres n’agafen el relleu, com és especialment palpable al poema “Amor”, de Susanna Rafart per al llibre: [...] -No diguis res,/ hi ha hores que cal viure-les com cendres./ Llavors la mà recull els fruits d’una horta/ on l’aigua també corre concitada:/ s’estreny l’espai de la repetició/ i algunes aus hi beuen de mort desarrelada.

El llibre conté una petita mostra del treball que fan moltes en la intimitat de les seves cases, i potser reciten en actes de petit format arreu dels Països Catalans i de fora, mentre esperen que un dia, amb una mica de sort, els hi publiquin. Qui sap, si hi ha gaire diferències entre els versos d’aquestes dones i els de qualsevol altre individu més enllà del seu sexe. La poca presència que té als mitjans de comunicació de masses i, en general, la seva reputació d’elitista, fa pensar que potser és la poesia en general, la que no gaudeix d’un reconeixement proporcional a la seva vàlua, per petita que sigui, depenent de cada cas. Per això, aquesta reivindicació en particular, a través dels poemes de dones d’avui de diferents generacions, és –mai millor dit- un acte de justícia poètica, un fet d’aquells que ocorre de manera força silenciosa, però palpable, a ulls atents.

Més sobre el llibre: "Mascares i reclams. Vint dones poetes interpreten Montserrat Abelló"


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada