i amb els dels peus, faria tres quarts del mateix,
amb les sobralles d’avantbraç i dels genolls,
les bosses dels ulls i el que ha anat creixent.
Jugaria de gust a l’ofici més vell
i corrent (el de buscar-se un ofici),
sense experiència ni contracte a mida.
No s’hi fa res, en un magatzem de mercaderia.
Sols vull ser d’una generació que s’ha fet gran,
que es pugui aixecar de la falda dels vells
per caure a la via per on arriben els guanys.
Sense més permisos emprenc la feina,
només és posar-se en funcionament.
Tan conscient, tan expectant al passar d’aquest tren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada