dijous, 23 de maig de 2013

"Esferes coincidents", viatge per tres elements essencials de l’entorn: el poble, la nació i el món

A l'editorial ja hem preparat el dossier de premsa que anuncia l'arribada a les llibreries del meu primer poemari en solitari, Esferes coincidents. Tres finestres d'interior, la setmana que ve. La Gent del Llamp, un col·lectiu literari del Camp de Tarragona, funciona com a editor d'aquesta obra i l'inclou en la col·lecció que té a Cossetània Edicions. Agraeixo que m'hagin fet confiança: s'ha de reconèixer que, si als poemaris en general els costa fer-se un lloc entre les novetats editorials que sorgeixen contínuament, ja no cal dir que el poemari d'una autora desconeguda per al públic en general, encara ho deu tenir més cru per emportar-se un pessic de les vendes.

A vegades penso que quan mires d'explicar el contingut d'un poema o d'un poemari passa com quan proves de dir-li a algú on es troba la gràcia d'un acudit. A part de robar-li part de l'autonomia i dels sentits que li puguin atorgar els altres, en tots dos casos corres el perill d'obtenir un somriure forçat. Però m'hi hauré d'arriscar i diré quatre coses sobre l'Esferes coincidents abans que arrenqui el vol:

Una imatge tridimensional i crítica d'una realitat inabastable

El poemari conté una mateixa realitat des de tres punts de vista complementaris. Cadascuna de les “finestres d’interior” que s’anuncien al subtítol és una cara del políedre de l’entorn: a través de la primera finestra s’hi pot reconèixer allò més pròxim, íntim i familiar; la segona mostra l’estat actual d’una nació que pot ser ben palpable o del tot fonedissa, i, guaitant per la tercera, es nota l’embolcall que representa el món tot sencer i llunyà. Els elements d’aquest context tant personal com inabastable tan sols poden confluir en una mirada intencionada, com en el pati interior d’una casa.

Esferes coincidents plasma d’una manera clara els eixos temàtics que em penso que ja introduïa a Pedregam o pedreria: el context més pròxim, la nació i el món sencer ja eren els llocs on m'havia centrat, encara que amb un punt de vista més condicionat per allò que tinc més a prop, els orígens. Ara, l’exercici vital de contemplació es reconeix com un viatge perpetu per les tres esferes (poble, nació i món) per obtenir una imatge el màxim de completa i crítica d’una realitat inabastable. Allà on conflueixen les mirades a aquest entorn hi ha el desig de cohesionar una realitat nacional convulsa i sovint dispersa i, alhora, de fer més propera la llunyania i la diversitat dels altres pobles del món. Però el context més familiar i local és el condicionant que, des dels orígens més íntims, continua tenyint la mirada d’una manera més irreversible i fa de veritable filtre.

“El descuit d’algú

o una mitja mentida

multiplicada per dues mil vides

justifica la llegenda popular”

Fragment de “Trencadís”



“Als carrers, als pobles i a les nacions sense sal,

s’hi fon el més sòlid dels colors blancs.

Patriotes a la deriva durant el desglaç”

Fragment de “Desglaç nacional”



Per les escletxes de comunicació

arriben esgarips de fredor numèrica.

En algun lloc conten mort

sota núvols immòbils

de clemència internacional

i la seva ombra s'allarga

al carrer de davant de casa.

Fragment de “Comptabilitat”


4 comentaris:

  1. Hola Raquel, jo t'agraeixo l'arriscament de dir quatre coses sobre el teu llibre. Pels que som poc poetes, sempre ens va bé poder estirar del fil. No crec, en absolut, que això m'arrenqui un somriure forçat. Felicitats, molta sort i avisa quan presentis, no?

    ResponElimina
  2. Teresa! és un "arriscament" lleu tot sigui per obrir les portes als lectors! :) moltes gràcies per comentar, i, i tant, que t'avisaré! ja parlarem...

    ResponElimina
  3. Boa singladura per aquestes esferes. El tast que ens vas fent dels teus poemes promet força agradables sojorns en aquest viatge literari.

    ResponElimina
  4. Gràcies, Eduard! això espero, que aquest "viatge literari", tan lligat al vital, sigui profitós, i que el llegiu de gust.

    ResponElimina