Hi ha dies que són el Dia Mundial de la Poesia, però que encara són millors perquè veus que la vida (la vida en general) és un motor que posa en joc tot el que fem. Ahir vaig conèixer la Montse Farrés, una dona de Reus que va trobar un llibre on hi apareixien uns quants poemes meus antics. Un és el que hi ha al principi d'aquest full, i ella en va escriure una versió, diu, que és el que ve després. No m'he preocupat de saber on s'acaba exactament el que un dia vaig fer jo i on comença el que va fer ella, però m'ha tornat a aquelles paraules, encara que no siguin les que diria avui.
Àudio del programa Hora L de Ràdio Reus del 21 de març:
Àudio del programa Hora L de Ràdio Reus del 21 de març:
Raquel, no cal avergonyir-se del que vam escriure ahir, però això deu ser ben natural i més en poesia, on les paraules surten del fons més íntim que, per sort va canviant. veus? Escrivint ficció això no passa. Les meves atzagaiades, algunes vaja, són sempre igual d'increibles.
ResponEliminaEp, no és que me n'avergonyeixi, només dic que no són les paraules que ara escriuria, però ara m'adono que això és una evidència com una casa... Les teves atzagaiades literàries, de "ficció", coneixent-te una mica, no les trobo tan increïbles ;)
ResponElimina