"Blut und Boden ('sang i pàtria)" europees

Si com a únic títol d’un llibre llegíssim ‘Sang i pàtria’, en el moment polític que vivim ens vindria al cap potser automàticament “lluita i violència”, associant tan sols dues paraules a tot el neguit d’un poble que busca resultats per a la seva situació, un canvi. Però, si encapçalant la portada d’aquest mateix llibre,  llegim ‘Blut und Boden’, que també sona fort, però d’entrada més llunyà, ja ens hem d’endinsar en un imaginari que no és només el d’aquest país, que ens  transportarà en l’espai i en el temps, encara que, al final, no ens semblarà que haguem anat tan lluny.

Manuel Molins, un dramaturg valencià de llarga trajectòria, ens porta de cap al 1933, en el moment en el qual el professor i filòsof alemany Martin Schwarzwald, alter ego de Martin Heidegger, fa un discurs a la universitat de Friburg i les seves paraules exaltades ja deixen veure per on va: “Creix la nova Alemanya / Arrelada a la terra / la gent i els seus poetes / Per construir cal destruir: / Destruïm / Tot allò que ens impedeix / La nostra autèntica existència /”. Darrere el que diu, sempre deixa anar una pàtina de suavitzant que s’anirà tornant rugosa a mesura que intervenen els altres personatges –pocs, però tots molt representatius d’un determinat pensament-. El professor cita Hölderlin i s’escuda en una poesia que creu feta per a elegits i que li serveix per explicar l’Alemanya que vol.

No és casualitat que sigui un jove soldat francès qui encara no ha endivinat si hi ha gaire rastre de nazisme hitlerià rere les paraules de Schwarzwald. Per entendre si el pot fer servir per reconstruir l’intel·lecte europeu, hauria de captar el que el filòsof li diu entre línies a la cabana típica alemanya on es troben, però la guerra no el deixa pensar amb claredat o treure la màscara a l’ídol intel·lectual. Martin no acaba de ser clar amb ningú, i és gràcies a això que el podem veure en tota la seva complexitat: la seva dona Alma, que combrega amb les idees del professor sense qüestionar-se-les gaire a fons, però pateix per si els aliats li descobreixen documents que el poden inculpar, hi manté un diàleg acalorat per treure’n alguna veritat; és el cost de tenir per marit un escollit que no té cap culpa que li hagin atorgat el do de la saviesa.

 Heidegger amb la seva dona Elfriede a la seva cabana de la selva negra

A part de les notes ben trobades i rellevants a l'inici de cada capítol, que ens serviran de guia de lectura a través del punt de vista d'altres filòsofs, historiadors, traductors de l'obra del professor i d'altres que sabien com va ser l'horror nazi, serà el personatge de Sharon Stein, una jueva polonesa, el que oferirà el contrast necessari amb les paraules de Schwarzwald. Els diàlegs entre les seves titelles de dit són una manera hàbil de distreure les dones del gueto, però també de parlar-los del professor alemany que un dia la va seduir fins i tot a ella, i sobretot, d’explicar-los qui són, l’únic que pot ajudar-les a afrontar el que trobaran al camp de concentració. És amb Stein que viatgem al que hi ha al fons dels feixismes d’aquest vell continent; el dret a reivindicar el privilegi de la raça, donat per naixement, davant del dret a existir perquè sí i la necessitat de defensar els orígens siguin els que siguin. Veurem que, enlloc de superar el dilema o d’un canvi real, avui encara som aquí; qui no tolera la diferència encara campa per Europa buscant el que els déus han predestinat per a ell.