i pico, i la pel•lícula dels qui s’han dit
víctimes, s’estrena en cinema
d’una sola sessió.
A la retina s’hi queden els números:
buits de rostres, ja se n’hi apleguen
fins a un milió.
Els trossets de vida enduts pel vent
s’escapen en forma indefinida,
fins que, un a un,
tornen a sumar-se en la paraula
que fa emmudir les imatges.
