una llengua sola
obre una via on perdura
la petjada dels vianants.
Qui hi va, hi torna,
i qui hi neix, també.
Encara que sigui de passada,
el soroll de fulles seques
a tot arreu és el mateix.
Escaldes-Engordany, Andorra (maig de 2011)
dijous, 12 de maig del 2011
Paratge insòlit
En un paratge insòlit
una llengua sola
obre una via on perdura
la petjada dels vianants.
Qui hi va, hi torna,
i qui hi neix, també.
Encara que sigui de passada,
el soroll de fulles seques
a tot arreu és el mateix.
una llengua sola
obre una via on perdura
la petjada dels vianants.
Qui hi va, hi torna,
i qui hi neix, també.
Encara que sigui de passada,
el soroll de fulles seques
a tot arreu és el mateix.
dimecres, 4 de maig del 2011
Justificació de venjança
Què és venjar-se
sinó el curs arbitrari
de la vida que porta
a reforçar el marge
de la proximitat de l'altre.
Un espai vital
quan s'intercanvia mort.
sinó el curs arbitrari
de la vida que porta
a reforçar el marge
de la proximitat de l'altre.
Un espai vital
quan s'intercanvia mort.
dimecres, 20 d’abril del 2011
Vint-i-tres d’abril
Camins sense planta,
tallafocs en lloc de ponts
que facin parlar
des de la vista aèria.
Vies obertes
a escala global
de patrimoni
a patrimoni eteri
per collir profit
a cada parada.
Sense haver dit qui som,
cada vint-i-tres d’abril
tornem a ser
els de la casa embolicada
amb punxes.
tallafocs en lloc de ponts
que facin parlar
des de la vista aèria.
Vies obertes
a escala global
de patrimoni
a patrimoni eteri
per collir profit
a cada parada.
Sense haver dit qui som,
cada vint-i-tres d’abril
tornem a ser
els de la casa embolicada
amb punxes.
dilluns, 21 de març del 2011
Quatre ratlles (Dia Internacional de la Poesia)
Escriu, també un dia com avui,
que les lletres són pasta de paraules,
i amb un vers ja ets a aixopluc.
Quatre ratlles fan la casa on vius tu.
que les lletres són pasta de paraules,
i amb un vers ja ets a aixopluc.
Quatre ratlles fan la casa on vius tu.
Els versos omplen Catalunya en el Dia Internacional de la Poesia (3cat24.cat)
dilluns, 14 de març del 2011
L'alenada (Deu anys sense Ramon Barnils)
De qui va desaparèixer
escapçant tasca
en queda
el contingut de l’envàs.
Qui omple el dins
dóna la mesura
en què les mancances
perden imprescindibles
en el transbord.
No es pot dir sovint
qui ens falta,
que és massa tangible:
després de l'alenada
queda clar rere el vidre
els que hi som,
i, sobretot,
què hi fem, encara.
Barnils i la Gent del Camp (Lluís Estrada / Vilaweb Valls)
Articles de Ramon Barnils
escapçant tasca
en queda
el contingut de l’envàs.
Qui omple el dins
dóna la mesura
en què les mancances
perden imprescindibles
en el transbord.
No es pot dir sovint
qui ens falta,
que és massa tangible:
després de l'alenada
queda clar rere el vidre
els que hi som,
i, sobretot,
què hi fem, encara.
Barnils i la Gent del Camp (Lluís Estrada / Vilaweb Valls)
Articles de Ramon Barnils
dimarts, 1 de març del 2011
Evolució de les ombres
La força
que duu el temps
de qui pateix
s’atura a la busca
del rellotge
buscant la comprensió
dels moments presents.
L’exili de mi
seria algú altre
collint evolució
de les ombres
als extrems
de les condicions
pròpies.
La duresa del camp de concentració d'Argelers, plasmada en un llibre (Lamalla.cat)
que duu el temps
de qui pateix
s’atura a la busca
del rellotge
buscant la comprensió
dels moments presents.
L’exili de mi
seria algú altre
collint evolució
de les ombres
als extrems
de les condicions
pròpies.
La duresa del camp de concentració d'Argelers, plasmada en un llibre (Lamalla.cat)
Fotografia del llibre Camp d'Argelers (1939-1942), editat per Cossetània i TVC
dissabte, 19 de febrer del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)