dijous, 29 de març de 2012

Parlar residual

Ja n’han omplert els cendrers,
el terra de la peixateria,
l’arbre del mig de la plaça,
al pati, un paper de xiclet.
Brossa d’un món apamat,
llenguatge de signes de l'excés,
salabror de les paraules
en el regust del que diu la gent.
A més d'un el trobaran
replantant les dosis de rebuig
per trobar-hi un parlar seu,
el que reaccioni amb la pell.
Que sigui la flama d'un gran foc,
que en quedarà brou de cendres
de l'espina de l'accent.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada