el terra de la
peixateria,
l’arbre del
mig de la plaça,
al pati, un
paper de xiclet.
Brossa d’un
món apamat,
llenguatge de
signes de l'excés,
salabror de
les paraules
en el regust
del que diu la gent.
A més d'un el
trobaran
replantant les
dosis de rebuig
per trobar-hi
un parlar seu,
el que
reaccioni amb la pell.
Que sigui la flama d'un gran foc,
que en quedarà brou de cendres
de l'espina de l'accent.
Que sigui la flama d'un gran foc,
que en quedarà brou de cendres
de l'espina de l'accent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada