Remiro entre els poemes d'"Afectes"

Gabriel Guasch, a casa seva

Gabriel Guasch, un poeta de Valls a qui ja he dedicat un parell d'entrades en aquest blog (Afectes, l'ofici que porta el poeta i Intersecció?), presenta el seu nou llibre, Afectes, aquest divendres 2 de març a 2/4 de 8 del vespre, a l'Institut d'Estudis Vallencs. M'han convidat a llegir alguns dels seus poemes a la presentació, al costat de l'Òscar Palazón.

Remirant entre les pàgines del llibre trobo el poema que deixo aquí sota i me'l senyalo amb un paperet. Em penso que conté part del que més m'agrada de la seva poesia: una introspecció que sap arribar a allò més profund sense estridències. Amb una honradesa que a vegades impressiona i realça amb senzillesa allò que també és senzill i quotidià, però no poc enigmàtic.

Tal volta he sigut jo l'home que mira el temps

clar i net, vidre que no separa.
No sé com preguntar-me

quina calma calla, quin moment atura,

quina espera reté.

Tal volta sigui jo a qui no cal resposta

com era, en el silenci del meu pare

assegut quietament.

Li preguntava: -Què mires?

-No res.