deia un boig, quan es desitja fort),
fem-ho tant a l’engròs com correspongui
a tots els convocats a l’aquelarre
-no caldrà que pregunteu per què hi sou,
vindreu sols, des del moment imprecís
que tot està d’esquena menys el compte
pendent de repassar: zero a u,
i s’ha acabat el temps de jugar a casa.
Vindreu sols, sense lligar i en renglera
i us anireu llençant al pou de foc.
No serà purificació. Flama!
La matèria per cremar és incomptable:
no n’hi ha prou amb uns pobres malnascuts,
ni els qui un dia vau ser el cabró,
és la venjança pel mal, escalfor.
Hi anirem sols, com a últim moviment,
pel somni mort per lapidació,
per tota la bondat foragitada.
No sé si podré dormir de pensar el que m'espera quan aquesta vida que ens fa patir tant, però que no deixaríem mai, s'acabi. No ho has pintat negre, però el foc em fa una por semblant. Una abraçada, Raquel.
ResponEliminaUi Teresa, pensa que després d'aquest purgatori "laic", a naltros ens enviaran al pis de dalt, nooo?! :) Una abraçada!
ResponElimina