Última casa

Des de la teva platja, especules amb els orígens i la consistència del seu retorn, però saps on et fonamentes l'última casa.

Cementiri de Sinera (Arenys de Mar)

 

Cementiri de Sinera

"Quina petita pàtria

encercla el cementiri!

Aquesta mar, Sinera,

turons de pins i vinya,

pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra

viatgera d'un núvol.

El lent record dels dies

que són passats per sempre."

                            Salvador Espriu, Cementiri de Sinera

Mite de la llengua (en construcció)

No matarem cap vers amb artificis,
serem la suma d’uns quants mots
d’abans i de demà
amb un batec de tot el dins
que ressona a la llengua.

La gana ja obre un ull a l'estómac
per atiar la paraula
a la corda de la parla.
Ben viva va de boca a orella
i, de nou, a punt als llavis,
es diu avui, ara!

Paraules que pesen (Diada de Vicent Andrés Estellés)

Quatre ratlles per al poeta
que porta un poble a les dents
i parla del que sap
perquè s’ho posa a la boca,
en paraules que pesen
i esbrossen camins
al pas ferm del dir.

Quatre ratlles,
de nou,
per al poeta transparent,
que dóna llum
amb pasta de paraules
que ens fan una casa.

Es fon en propi ungüent,
l’home de les ulleres de lletres,
i jo no sé si vull més les paraules
o el país que li fa de capa
i vol embranzida, encara,
d’alè de la seva gent.

La lluita

Ara que ja arribes,
sí que veus
un final mig ple.
Se’t submergeix al got
l’efervescència de la lluita,
ara en forma de dubte,
i a la resta d'espais
el que queda
són embolcalls d'aire.
Pot fer ploure
tot canvi que visqui
en la matèria grisa,
dius, si volen saber
on és la fruita.



Entrevista a Heribert Barrera (programa "Savis" / Televisió de Catalunya)

Els ponts sonors

Uns músics
en una plaça fan lloc
a fets descrits en clau de so:
qui invocaria
el fons de les calaixeres
perquè ens faci de llit del riu.
Tot llisca avall
amb les notes
mentre veïns guaiten al balcó
aquell vent d'abans
que estira el d'ara.
Embolcallen buits
els sons encadenats
que vénen com si haguessin
fet inventari dels silencis
escoltant rere els murs.

Concert del grup El Pont d'Arcalís a Taüll (agost de 2011)

Romanticisme

En els forats
hi ha la meva declaració d’intencions.
Sempre em trobo
en les empremtes que m’han travessat.

Return to forever - Romantic Warrior

La crida

Pot estar prohibit
el que imagino
veient l’ocell com creix
quan surt de casa.
Hi deu haver veritat
en el que sempre amaga
qualsevol punt de llum de nit
demanant-me una altra ullada.
Però que no em treguin
el vaivé que fa de terra
de sota els peus i de marea.

Puc conformar-me
amb la llum d’una bombeta
si penja en el cobert
que em són quatre ratlles.
És la crida de les idees
quan t’has perdut a fora,
que et convida a la nuesa
per trobar-te respostes.