D'aquí

Diuen que hi ha gent que travessa el carrer sense mirar, i ni que plogui no se li xopa cap vora. Que no té música, que la veu la té pura i que no l'entrebanquen quan diu qui és, on ha nascut, que vol viure on viu. Gent que amb la sang tan clara no podria ser d'aquí.

Intercanvi de lletres

Amb Salvador Espriu

M’empenyen a escriure’t
quatre vents que diuen de tu.
M’acosto al riu,
poso un peu a la barca,
i, amb la calma, fem tubercle
endins del nostre temps.

A banda i banda
llibres d’impressió forta,
lletres omnipotents a la fumera.
Grandeses transparents
que pesen més que el paper
i el foraden, i cauen a l’aigua.

Empesos per llot de paraules benignes,
arribem a un replà del nostre pas
i ens aturem ara mateix, aquí.
Les meves lletres a les portes de ferro
per a les altres hores
que vinguin al teu jardí.


Participo en la iniciativa blogaire 25 sense Espriu

D'una peça

Del tauler d'escacs ens en surt un trencaclosques. La nafra manté instruïdes totes les seves peces.

El jardí de casa

A banda i banda del carrer es pot veure qui ha tingut cura del jardí de casa. La llibertat és la planta fràgil d'hivern a punt de franquejar la tanca.

Al terrari

Traiem les pedretes, els insectes, les sabates abandonades, els caramels de nen i altres tubercles o deixalles. Fem-ne una pasta espessa, marge i comporta per a les presons d'arrels. Al centre, una riuada de no-res lluminosos, tòxics i efervescents.

L'hivern

Com si fos tan fràgil, voldria entendre l'hivern que em franqueja la tanca.

Autonomia local

Altres vegades, l'autonomia local es torna una llosa on s'hi ajauran els de dalt.

Poble

De cara a la Plaça,

a mig carrer
una casa és igual que abans
i, dues entrades més enllà,
una porta ha deixat d'existir.
Aviat arribo del viatge circular
enrotllat per la casualitat diària.
Ritme encaixonat,
bellesa del pas del temps
en una peixera de pedra
que vol i es dol del ciment.