dissabte, 22 de desembre de 2012

La vacant

Mantinc en ferm 
les maneres d'omplir-te,
de cap a cap.
Com si desplegant
el darrer moment
pogués cobrir-te la vacant.

Em mou el dubte
de l'ascendència que no sé
acompanyar a l'altra banda,
ni quan és aquí.

La parcel·la de l'edat
queda fosca, a la part del darrere,
on es fon
la paret dels que ja hi han estat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada