Mantinc en ferm
les maneres d'omplir-te,
de cap a cap.
Com si desplegant
el darrer moment
pogués cobrir-te la vacant.
Em mou el dubte
de l'ascendència que no sé
acompanyar a l'altra banda,
ni quan és aquí.
La parcel·la de l'edat
queda fosca, a la part del darrere,
on es fon
la paret dels que ja hi han estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada