Llibres com pastanagues. Sobre els llibres, la lectura i la cultura a l'abast

Em convenço que sempre es pot establir un símil entre la cultura -així en general- i una pastanaga: aquesta la podem trobar gran i ben carregada d’aigua, petita i saborosa, de formes guadinianes, ben embrutada, com si ella i la terra fos una sola cosa, i, fins i tot, escapçada. Els del teatre de Bescanó ja fa temps que s'hi han fixat, i també deu ser per això que han fet front a l'augment de l'IVA venent entrades amb l'impost del 4% de les pastanagues, per sobreviure, repetint-se que la cultura no és cap luxe, que és necessari que es trobi tan a l'abast de la majoria com un nutritiu vegetal.

Això em porta a comparar aquest cas del teatre amb el dels llibres: aquesta mateixa setmana ha tancat la llibreria Catalònia, una desaparició que no és un cas aïllat ni intranscendent. També van tancar Ona, com a conseqüència de la caigua de la distribuïdora L'Arc de Berà; i la Robafaves i la Proa Espais es troben també en una situació delicada. Això només per anomenar-ne algunes d'emblemàtiques. I no només és aquest sector del llibre, el que ha de fer uns esforços grandiosos per tirar endavant: quantes editorials han patit i pateixen les conseqüències de la davallada de la venda de llibres? Una davallada que, si bé diuen que a les llibreries ha estat del 25% els darrers quatre anys, per a les empreses petites en general es deu sumar al que suposa la concentració de vendes per part de grups editorials grans i potents cadenes de llibreries. Al llibre electrònic, que sembla que hauria de ser la tendència, li costa fer arrels, i de moment tan sols representa al voltant del 5% dels lectors, diuen. Així, aquest any passat tancava també, "per manca d'oferta i demanda" la llibreria digital Leqtor, que va començar a funcionar el 2009. Però, en canvi, Edi.cat, la primera plataforma de llibre digital que va sorgir, avui continua endavant, i no fa gaire ha obert Liberdrac, un portal de llibres electrònics que a més d'una eina per als lectors, es vol estendre a les llibreries. 

La comparació entre pastanagues i llibres no venia només pel fet que ens hem de saber reinventar, quan van maldades. Em consta que editorials, distribuïdores i llibreries, amb les particularitats de cada sector i de cada negoci, estan fent molts esforços per adaptar-se a les noves condicions, però els continus entrebancs que troben uns i altres fa pensar que el problema ve de molt endins, i que, per això, val més que tots els actors d'aquest gran repte de vendre llibres en sàpiguen pactar les solucions conjuntament. Si la sortida ha de passar, en gran part, per la via del llibre electrònic, segurament encara s'hauran de comptar moltes baixes pel camí, i per necessitat s'hauran de donar garanties també per als drets dels autors, un procés que fa temps que està obert en el cas de les descàrregues de música a la Xarxa. Malgrat tot, cal pensar en el 62% de lectors de llibres que comptabilitzaven el 2011 el Gremi i l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, i fer-ne créixer el percentatge: tant de bo que, com a mínim, aquest procés dolorós també acabi garantint la màxima diversitat d'oferta per a com més públic, millor.