Versos per començar un any

A principis de 2012 em van deixar una dedicatòria en un llibre que em recordava la gran quantitat d'autors que em podrien servir d'exemple, ajudar a créixer i a gaudir dins l'ofici de poeta. I a la vida, hi afegiria jo. Ara, els versos d'alguns d'aquests que ja he tingut el gust de trobar, podrien ser una bona lectura per començar un any nou:

  "Alcem els cors cantant la vida entera
amb els brots i am les fulles que sen van;
gosem el dia séns mirâ endarrera,
sense pensâ amb els dies que vindran.
     Gosa'l moment;
     gosa'l moment que t convida,
i correras alegre a tot combat:
     un dia de vida és vida:
gosa l moment que t'ha sigut donat."

         del poema "Cant de novembre", de Joan Maragall (Visions i cants, 1900)

"Dóna'm la mà, que anirem per la riba

ben a la vora del mar

                                          bategant,

tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant."

del poema "Dóna'm la mà", de Joan Salvat Papasseit (Obra completa. Poesia i prosa)

       "Tot el passat és com un dèbil crit
       fumós que va perdent-se en l’aire espès.
       Tot és fluent i tot és permanent.
       Les paraules em porten no sé on:
       en elles ara em quedo, i és un món."

del poema "La vall del vespre", de Joan Vinyoli (Domini màgic, 1984)

      "Tot cau tot es desfà.
       Aferrissadament lluitem enmig
       de tanta fam, de tants desastres.

       Tanmateix, encara que sols
       en tinguem un respir lleu,
       quin goig el viure!"

      de Montserrat Abelló (Memòria de tu i de mi, 2006)


      "Ets nat.
      Comences la faula,
      granat encara en foc.
      Un crit. El teu
      estremeix com de sol
      amb el teu manifest. Ets nat.
      Ets tu. Fulla diferenciada
      de milers d'altres fulles
      de ta mare, de mi."
     
      de Jordi Pere Cerdà (Dietari de l'Alba. Obra Poètica de Jordi Pere Cerdà, 1966)

"Sepultada, la terra, amb ciment

a voltes brosta per les cantoneres

amb herba renadiva;

poble vexat i furtat impunement:

és paradís."

de Gabriel Guasch (Afectes, 2011)

"Alhora que la vida, creix la mort.

Hi ha només una possibilitat: 

la de comprendre la paraula últim,

un lloc obert sense saqueig possible.

L'alegria de no tornar mai més."

del poema "Últims llibres", de Joan Margarit (Misteriosament feliç, 2008) 

"Oh! Esca dolça i fugissera

l'eternitat

        ja fou veure't

-beure al gorg del teu melic."

del poema "Domini obscur, però el rastre", de Carles Mulet (Quadern de sal, 2011)

        "No tindràs mai aqueix temps sense present,

        ja només de records, sense esperança:

        fins el darrer moment davant teu s'ha d'agitar

        la grandiosa maquinària de la vida,

        cels i llunes giraran sobre una pell

        que, encara que gastada, esperarà amb deler

        la tremolor del sol i la carícia."

        del poema "Del temps present", de Gaspar Jaén i Urban (Del temps present, 1998)

        D’arreu unes vistes tan estretes.
        És difícil eixamplar l’horitzó,
        per tant, arrodoneixo l’horitzó!
        L’arrodoneixo!"

        del poema "Fes alguna cosa", de Leopold Staff

"Improviso un somriure fals i no me'n surto.

Busco solucions i no en trobo.

Potser això és el camí."

de Joan Guasch (Llibre d'oracions, 2010)

"Ben mirat, l'existència no és res més:

un viure advers, memòria, oblit i atzar."

de Jordi Julià (Poètica per a un ninot, 2011)

"Em quedo, malgrat tot. Sempre hi ha alguna cosa per veure."

de Rainer Maria Rilke (Les elegies de Duino, 1923)