He anat a parar altra vegada a La neu i altres complements circumstancials, de l'asturià Xuan Bello (Paniceiros, 1965) perquè l'altre dia algú el va anomenar entre lectura i lectura allà al Matarranya. Bello transporta a un món en el qual allò local s'universalitza de la manera més natural, o bé, dit d'una altra manera, allò que té una dimensió més amplament terrenal es veu fragmentat en els pobles que conté. En aquest llibre difícil de catalogar i traduït al català, s'hi agrupen la infantesa, el temps, el paisatge i, en general, els records, que ajuden a entendre una terra mil·lenària com és l'asturiana, amb molts motius per ser germana de la catalana. S'hi pot trobar un calidoscopi que serveix per ser conscients de l'espai que ocupem en el món i per sentir-nos engranatge d'allò que hi succeeix.
Moguda per la crida latent a La neu i altres complements circumstancials, he fet els versos per a un poema:
Acord de rebel·lió
 |
| Astúries, 2010 |
Acord de rebel·lió
i blanca, sense límits, amb un lligam
més estret que les mans nuant presències.
Ferma i antiga, estesa només
amb motiu de les paraules, s'escampa
el que sembla més brisa que un fort vent.
Així és com acaben donant-se pas,
dues endarrere, una endavant,
les fulles d'una història compartida.
A la fotografia dels que hi som,
hi ha tants pobles encerclats de mar,
que les llengües són germanes de sal
i pampalluguegen quan es fa fosc.
Al negatiu es veuen punts de llum,
fars de terres que es diuen singulars
com si n'hi hagués de cap altra manera.
Fan relleus pel traçat d'un plànol propi
i ben estès, a punt d'emprendre el vol.
(El Pla, l'Alt Camp, agost de 2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada