Aquesta llum ens pertany,
vulguem prendre-la
tota
per saciar-ne l’ànsia,
però
com un
aliment que s’assaboreix
més enllà de
les dents,
paladar avall.
Guardada al
sota escala de casa,
pren el
sentit invers de les canonades
i va
esclatant per les aigüeres:
la claror que
escalfa s’escampa així,
com un foc
somort a les brases
espetegant
quan sent que el remouen.
Hi ha aquest
llamp que és nostre
i arriba el dia d’aixecar la
veda,
que ens faci
esclatar la terra.
Encesa d'una estelada al Pla de Santa Maria (14/8/13)
