divendres, 16 d’agost del 2013

El llamp (encesa d'una estelada al Pla)


Aquesta llum ens pertany,

vulguem prendre-la tota

per saciar-ne l’ànsia, però

com un aliment que s’assaboreix

més enllà de les dents,

paladar avall.


Guardada al sota escala de casa,

pren el sentit invers de les canonades

i va esclatant per les aigüeres:

la claror que escalfa s’escampa així,

com un foc somort a les brases

espetegant quan sent que el remouen.


Hi ha aquest llamp que és nostre

i arriba el dia d’aixecar la veda,

que ens faci esclatar la terra.


 Encesa d'una estelada al Pla de Santa Maria (14/8/13)

2 comentaris:

  1. Preciós Raquel! L'estelada, la foto, el poema i sobretot, el que representa.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Teresa! potser a tu també et passa, que hi ha imatges que et fan venir ganes d'escriure.

    ResponElimina