dijous, 2 de gener de 2014

Creativitat productiva: Vaporlab, espai per a la cooperació

Article publicat a Artiga, revista d'art i pensament contemporani, número 21 (desembre de 2013).

Productivitat amb l’energia de la interrelació entre persones. Abans que professionals d’un ofici, som gent amb ànsia per dur a terme una activitat més o menys creativa. Ara que la necessitat econòmica i també la de desenvolupar les pròpies capacitats es poden veure limitades per la precarietat laboral, sembla que és moment d’analitzar-se en profunditat per trobar alternatives a mètodes i a idees de com hauria de ser l’espai de treball que van quedant obsolets. Els de Vaporlab, en una antiga fàbrica tèxtil de Reus propícia per a la sinergia, amb el seu projecte també cerquen l’equilibri entre la creativitat, la producció efectiva i la realització personal, emparant-se en la filosofia del coworking, de la feina feta en cooperació amb els altres.

Les parets d’un edifici modernista al carrer Sant Serapi remeten a la seva funció purament industrial, segons la nostra memòria col·lectiva. El Col·legi d’Arquitectes ja va saber explotar un altre tipus de possibilitats de treball que oferia el lloc, ubicant-hi la seva seu del Baix Camp, fins fa uns cinc anys. Des que van marxar, part del potencial del gran espai diàfan de l’antiga fàbrica del Vapor Vell va quedar latent, amb una multiplicitat d’endolls buits. Va ser a partir de la detecció d’un “ensopiment general”, que l’artista visual Aureli Ruiz es va fer un dels impulsors d’aquest primer projecte de treball en cooperació a Reus. L’antropòloga Coia Domingo també parla de la manca de nous espais de treball per a professionals del món de la cultura, encara que a Varporlab pretenen aconseguir un intercanvi real entre professions que aparentment tenen poc a veure, però que s’enriqueixen mútuament. Amb aquestes idees i motivacions, una desena de professionals amb força anys d’experiència en els camps de l’arquitectura, l’art, l’antropologia, l’audiovisual, la història de l’art, la cuina, la química i el món de l’empresa, fa menys d’un any van començar a donar la seva pinzellada a un lloc que pràcticament no han hagut de modificar estructuralment. El nou condicionament de la nau, que han obert el juny de 2013, s’ha anat fent tenint en compte les necessitats dels autònoms que s’han sumat a l’equip, llogant un espai de treball de manera permanent o puntual, per hores. Fins i tot existeix un ‘Club Vaporlab’, que ofereix descomptes als socis i difusió de la seva activitat per 15 euros al mes.


Formació, creació i pensament no es poden deslligar en els veritables centres de coworking. Diu que els qui van engegar les primeres iniciatives d’aquest tipus, aparegudes fa entre cinc i deu anys a Estats Units i el Canadà, van començar reaprofitant els garatges per trobar-se, i que les grans ciutats ja es comencen a farcir de llocs semblants en espais de grandària variable i un ambient més o menys adequat. Una mostra de com, partint de les pròpies necessitats o mancances, és  possible anar forjant, no tan sols els canvis personals, sinó que també es pot transformar l’entorn, i encara més si s’està ben acompanyat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada