Literatura com a aliment

Article publicat a la revista Viu Tarragona del gener de 2014

Olor de pa al carrer major de Tarragona. Vicent Andrés Estellés (1924-1993) va créixer com a poeta pensant sovint en la flaire que feia tot quan el seu pare els treia acabats de fer del forn. Reunits un matí de novembre amb un plec de poemes a les mans, pensem que la primera inspiració del poeta de Burjassot ve del pa i  de coses petites i diàries que també alimenten. Seguint un rastre que demostra el seu pas per la ciutat, fem cap a la catedral i altres llocs grandiloqüents que formen part d’una ruta literària organitzada per l’APELLC, l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes: el Pla de la Seu, el Museu Arquitectònic, l’Amfiteatre-Església de Santa Maria del Miracle, ... tractats amb una fascinació semblant a la que sentia per unes engrunes d’aquella matèria comestible de color terrós.

Moment de la Ruta Literària Vicent Andrés Estellés

Un vespre de tardor, diversos grups de persones assagen poemes i altres textos de Salvador Espriu (1913-1985) al Teatre El Magatzem, a la Cooperativa Obrera. Més tard, la veu i la imatge del poeta es projecten en una pantalla durant un acte en el qual entitats de Tarragona vinculades a la cultura representen una part de l’obra del de Sinera. Allò que es troba en els seus orígens, el jardí de la casa on  passava els estius, les llums i les ombres de la infantesa, són a la base del món que Espriu exposa. 

És un poeta viu qui ha dit que la poesia no serveix per a res. De seguida s’entén què explica amb aquest aparent menyspreu MàriusSampere, nascut a Barcelona l’any 28 del segle XX, que ja ha obtingut algun o altre reconeixement públic a la seva trajectòria: no dóna per menjar, la poesia; ni la que es llegeix, ni la que un mateix pot escriure. Però per mantenir viva alguna altra cosa més intangible sabem que és important que aquest any passat hagi estat l’any Espriu i que s’hagi parlat també de Vicent Andrés Estellés, durant la tardor passada a Tarragona i a molts altres municipis catalans, sense haver-se de plantejar gaire els motius d’aquestes dedicatòries. Els seus noms propis, tan pesants, serveixen també per definir qui som, encara que a vegades facin que se’n deixin per homenatjar tants altres. 

En la passada Tardor Literària de Tarragona, amb una vuitantena d’actes, també al voltant de la figura de Pompeu Fabra, a més de les d’Estellés i d’Espriu, hi han participat una quarantena d’organitzacions. El seu èxit parteix d’aquí, de la quantitat de persones que s’han sumat al caos organitzat i han promogut activitats al voltant de tres autors que tant sols són una mostra representativa, però que també han inclòs presentacions de novetats editorials, lectures, activitats d’experimentació amb el llenguatge i amb altres formes d’art i comentaris de clàssics de la literatura universal. Un espai que els qui són actius en el món de les lletres ja esperen per desplegar possibilitats, i que permet fer-se un lloc a la poesia que tenim en comú.