Rituals fets música

Article publicat a la revista Viu Tarragona de juliol

Si en Joan Guasch, quan escrivia el seu Llibre d’Oracions (2010), ja va imaginar-se alguna melodia per acompanyar els seus poemes, qui sap si era com la que més endavant hi ha posat alumnes d’una escola de música. A principis d’aquest 2013, 42 adolescents, acompanyats pels professors Rosabel Bofarull, de la Robert Gerhard, i Rosa Carbó, Sílvia Güell i Lluís Albert Arrufat, de l’IES Serra de Miramar, de Valls, van fer l’exercici d’interioritzar els rituals que exposava poèticament l’autor. La seva obra eleva allò domèstic a la categoria de ritual religiós, per amor de la repetició, d’allò que és diari, una mística poc inventada.

Entre 22 alumnes de l’escola van musicar els poemes que llegirien 20 alumnes de l’institut. No es coneixien ni sabien com quedarien els versos que havien treballat fins el dia de l’assaig final. Afegint-hi les projeccions que el professor de visual i plàstica va preparar, van fer un concert obert al públic a la Sala d'actes de l'escola vallenca Eugeni d'Ors, un concert tancat destinat exclusivament als alumnes del Serra de Miramar i al Teatre Principal de Valls, un concert al cicle Hipermetropoesia del Cafè del Metropol de Tarragona dividit en dues sessions per motius d’espai, i aquest mes de juny es va fer un concert al Pati de Sant Roc de l’Institut d’Estudis Vallencs. 

El format del Llibre d’Oracions de Guasch (cada poema va precedit de la definició del ritual diari, una posada en escena), la temàtica i el fet que l’autor fos també veí de Valls, el va fer molt apte per a aquest projecte de creació per a joves, d’entrada, poc avesats a la poesia, i, alguns, fins i tot, amb dificultats per a la lectura o nouvinguts que s’han enfrontat a la recitació tot just havent après la llengua. Amb la convicció que qualsevol obra d’interès pot ser musicada, l’Escola de Música Robert Gerhard fa més de 10 anys que incentiva la composició musical a partir d'obres d'art: ho han fet amb altres poetes com Joan Duran o Joan Margarit; amb pintors com Jaume Mercadé (Museu de Valls) o Claude Monet, i amb fotògrafs com Francesc Parés (Valls-Barcelona Igman Acció Solidària) o Tarik Samarah (imatges d'Srebrenica), i, per al pròxim curs, ja es prepara un projecte a partir de les celebracions vallenques.

Els versos d'aquest Llibre d’oracions, el primer de l'autor vallenc, han volgut córrer el risc d’explicar realitats. "Realitats" de la manera en què les coses són “realitat” en poesia. Els lectors als que això no els motivi prou, no podran dir que a aquests poemes els ha mancat apassionament i implicació amb el món que ens envolta. Diu Joan Guasch que, després dels versos, “sempre quedarà el ritual”, i el seu consol ve de la mateixa naturalitat ancestral amb què passen les generacions: "Morir per poder-me endur el temps viscut, energia pura." Ara podem dir que “també ens quedarà la música que acompanya el ritual”. 

D'oracions

Un llibre que porta per títol “Llibre d’oracions” d’entrada pot fer enrere als menys avesats a llegir obres de caire religiós, però el que hi ha dins de la que acabo de rellegir no serveix per a encomanar-se a ningú. Potser tan sols és un acte de 'mística domèstica', com el nom d'un disc del cantautor Roger Mas. Els poemes que Joan Guasch va incloure en aquest llibre se m'han acabat de desplegar i han pres cos en la segona llegida. Potser com els hàbits, que adquireixen sentit quan ja s’han instal·lat de debò, perquè ens fan emmotllar al dia a dia.

Més enllà del vers curt i la rima fàcil, endevino que els versos d'aquest Llibre d’oracions, el primer de l'autor vallenc, han volgut córrer el risc d’explicar realitats. "Realitats" de la manera en què les coses són “realitat” en poesia, i, per als lectors als que això no els motivi prou, o que no tinguin desig d'una sinceritat que sempre pot ser simulada, com a mínim no podran dir que a aquests poemes els ha mancat apassionament i implicació amb el món que els envolta –que  “ens” envolta. Guasch ho planteja d’una manera molt personal: cada poema ve precedit per una introducció, una posada en escena que la majoria de vegades atrapa tant o més que els mateixos versos.

L’autor fa ús de la repetició sempre que vol,  quan necessita la reiteració per crear les imatges o un ritme per als seus poemes, però la simplicitat d’aquesta estructura -no sense una experimentació que creix fins al darrer poema- no és fruit d’una feina fàcil. Joan Guasch deu ser d’aquells que saben donar forma a la complexitat interior amb quatre paraules poderoses, escollides exhaustivament, que toquen el lector i que saben moure’l per dintre.

A Llibre d'oracions, el poeta es fon en la profunditat de les coses de cada dia, però, de sobte, ens ensenya un punt de vista global i realista sobre la pròpia vida. De fet, els rituals lluminosos de l’inici del llibre, acaben carregats de sal de llàgrimes cap al final, potser per les mancances de sempre, que empenyen rere la rutina. Diu aquest poeta que, després dels versos, “sempre quedarà el ritual”, i el seu consol ve de la mateixa naturalitat ancestral amb què passen les generacions: "Morir per poder-me endur el temps viscut, energia pura."