dijous, 11 de juliol de 2013

Rituals fets música

Article publicat a la revista Viu Tarragona de juliol

Si en Joan Guasch, quan escrivia el seu Llibre d’Oracions (2010), ja va imaginar-se alguna melodia per acompanyar els seus poemes, qui sap si era com la que més endavant hi ha posat alumnes d’una escola de música. A principis d’aquest 2013, 42 adolescents, acompanyats pels professors Rosabel Bofarull, de la Robert Gerhard, i Rosa Carbó, Sílvia Güell i Lluís Albert Arrufat, de l’IES Serra de Miramar, de Valls, van fer l’exercici d’interioritzar els rituals que exposava poèticament l’autor. La seva obra eleva allò domèstic a la categoria de ritual religiós, per amor de la repetició, d’allò que és diari, una mística poc inventada.

Entre 22 alumnes de l’escola van musicar els poemes que llegirien 20 alumnes de l’institut. No es coneixien ni sabien com quedarien els versos que havien treballat fins el dia de l’assaig final. Afegint-hi les projeccions que el professor de visual i plàstica va preparar, van fer un concert obert al públic a la Sala d'actes de l'escola vallenca Eugeni d'Ors, un concert tancat destinat exclusivament als alumnes del Serra de Miramar i al Teatre Principal de Valls, un concert al cicle Hipermetropoesia del Cafè del Metropol de Tarragona dividit en dues sessions per motius d’espai, i aquest mes de juny es va fer un concert al Pati de Sant Roc de l’Institut d’Estudis Vallencs. 

El format del Llibre d’Oracions de Guasch (cada poema va precedit de la definició del ritual diari, una posada en escena), la temàtica i el fet que l’autor fos també veí de Valls, el va fer molt apte per a aquest projecte de creació per a joves, d’entrada, poc avesats a la poesia, i, alguns, fins i tot, amb dificultats per a la lectura o nouvinguts que s’han enfrontat a la recitació tot just havent après la llengua. Amb la convicció que qualsevol obra d’interès pot ser musicada, l’Escola de Música Robert Gerhard fa més de 10 anys que incentiva la composició musical a partir d'obres d'art: ho han fet amb altres poetes com Joan Duran o Joan Margarit; amb pintors com Jaume Mercadé (Museu de Valls) o Claude Monet, i amb fotògrafs com Francesc Parés (Valls-Barcelona Igman Acció Solidària) o Tarik Samarah (imatges d'Srebrenica), i, per al pròxim curs, ja es prepara un projecte a partir de les celebracions vallenques.

Els versos d'aquest Llibre d’oracions, el primer de l'autor vallenc, han volgut córrer el risc d’explicar realitats. "Realitats" de la manera en què les coses són “realitat” en poesia. Els lectors als que això no els motivi prou, no podran dir que a aquests poemes els ha mancat apassionament i implicació amb el món que ens envolta. Diu Joan Guasch que, després dels versos, “sempre quedarà el ritual”, i el seu consol ve de la mateixa naturalitat ancestral amb què passen les generacions: "Morir per poder-me endur el temps viscut, energia pura." Ara podem dir que “també ens quedarà la música que acompanya el ritual”. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada