Em planto els
peus uns metres per sobre el terra.
Ja noto l’efecte
de ser jo, a la inversa,
qui juga net agafada
a la cornisa
de les mans
que lliures amb cinc dits per a mi,
així em
giravoltes el cercle estret de dins.
Neta, perquè
jugo amb la pols que em deixes
a abonar la confiança
en el cos extern,
a forçar l’equilibri
d’un paratge verd
encara amb un
peu fora la corda, a prendre vent.
Però se’m
talla la boca d’aire empassat
cap per avall,
suspesa enlaire pel teu braç.
No hi vull
veure, però en el darrer giravolt
tot és de
colors. No vull actuar per a un jurat
que m’apunti, si
caic fins arribar a dalt.
Amb obra vista, et convido a agafar-te a l’aire amb mi
contenint l’alè
que més lleugers ens sostingui.
Fira Trapezi 2012 (Reus)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada