dijous, 10 de maig de 2012

De l'aigua

Qualsevol dia, veient l’aigua escolar-se
pel forat de la dutxa, em veuré aquest cos
confós amb el raig,
si entenc que no existeix l'estat permanent
d'aquella presència.
Que jo ja m’hauré esborrat com a segment
entre aquella entrada
i alguna sortida.
Que, així, els començaments vénen de l'aigua.

Unes nimfes troben el cap d'Orfeu 
(J.W. Waterhouse, 1900)

2 comentaris:

  1. Orfeu...
    La majoria de les pintures prerafaelites em fan recordar un gran quadre que era de la nostra família.
    Encertada imatge; sinceres paraules.

    Ton germà

    ResponElimina
  2. Sí, que era gran, aquell quadre! per això he penjat aquest, i no un altre!

    Gràcies pel comentari, i ja et faré definir "sinceres". De fet, sí que vaig començar a pensar-me'l sortint de la dutxa.

    ResponElimina