pel forat de
la dutxa, em veuré aquest cos
confós amb el
raig,
si entenc que
no existeix l'estat permanent
d'aquella
presència.
Que jo ja m’hauré
esborrat com a segment
entre aquella
entrada
i alguna
sortida.
Que, així, els començaments vénen de l'aigua.
 |
Unes nimfes troben el cap d'Orfeu
(J.W. Waterhouse, 1900) |
Orfeu...
ResponEliminaLa majoria de les pintures prerafaelites em fan recordar un gran quadre que era de la nostra família.
Encertada imatge; sinceres paraules.
Ton germà
Sí, que era gran, aquell quadre! per això he penjat aquest, i no un altre!
ResponEliminaGràcies pel comentari, i ja et faré definir "sinceres". De fet, sí que vaig començar a pensar-me'l sortint de la dutxa.