dissabte, 27 d’octubre de 2012

Finestra interior


Ara que el rellotge martelleja les hores
et veus passar tu estirant qui erets
no fa gaire temps (temps imperfet)
per la vorera de sota.
On devem anar? Et dius,
com més va, més sol amb tu.
I en aquesta qüestió, hi són tots els paisatges
que t’has fet, i els que no encara.
És fina la línia entre el que va ser l’abans
I ja no pot ser l'ara.
Com el paratge africà que aquell
et mostrava en un llibre:
no hi va ni un pam de les fulles al desert,
ni del daurat al verd.
No hi ha lloc per a la contemplació. 


Del Pla de Santa Maria a Figuerola del Camp pel Camí dels Carpis
 

1 comentari:

  1. És la condemna del temps, contemplar els paisatges passats, lamentar els que no hem travessat i procurar-ne de nous caminant per la finíssima línia que separa la fertilitat de l'aspritud.

    ResponElimina