dijous, 4 d’octubre de 2012

Perímetre del llot



"Allò que val és la consciència 
de no ser res sino s'és poble. 
I tu, greument, has escollit."
Vicent Andrés Estellés-"Propietats de la pena"
 
Reconeixem l’odi des del llindar de la porta
i quan ja som al llit amb peus freds i el dintre bullent.
És pel tràfec que donen els dies a l’ombra dels Perduts,
que va prou bé però mai no ha estat concloent. Confort
per l'arrel candorosa que amaina el terrer. Senyal,
com un estigma estiuenc que es queda rere la pell.
Una doble capa per anar-se’n a la feina o cuidar canalla,
- o una cosa, o l’altra-. Com a mesura de protesta,
aferrar-se encara més fort a les parets d'aquesta casa.
‘Que a mi m’han parit per a això’, com venia a dir el de Burjassot,
i a tu, i a l’altre, i què us pensàveu, doncs.
Amb una mà al davant i l’altra al darrere,
i, si pot ser, sense adonar-se’n de la nuesa,
es veu que ja és temps d'estripar la disfressa.
Per mirall, només hi ha el llot brillant que ha deixat la riuada.
La rancúnia, l'encaixava amb paraules ja a l'inici.
Ens correspon un poble sense límit perimetral
i el sentit de la marxa, cap endavant per principis.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada