Us hi heu fixat, en la roba estesa,
vídua d'aquest onatge al balcó?
netedat que s'eixuga a base d'aire,
pluja encoberta per rajos de sol.
Volem ser del refilet i la brisa,
del que digui el vent, en definitiva.
Que ens encomanin el bo i el pitjor,
l'arc de Sant Martí i neu a l'agost.
Pap, panxa i butxaques d'això omplerts,
rebenta la poètica d'un temps.
Pel descosit marxa un color agredolç.
La roba estesa fa la mateixa funció que les banderetes d'oracions tibetanes, escampar les històries viscudes al silenci del vent (t'imagines els llençols, quantes coses deuen tenir per explicar?).
ResponEliminaAh sí, i olors per deixar anar! Que vagi bé, Joan! :)
ResponElimina