diumenge, 11 de novembre de 2012

El gos


Sents que ara el gos de davant té un fil de veu
i borda més que aquell que s’acaba els dies.
Baixes la persiana, tanques la casa
i guardes la clau per saquejar el que et quedi.
Ja gairebé ets al carrer. Acomiada’t,
no vegis el fill petit de la veïna,
innocència d’una mà que et fa adéu.
Quan has arribat a la casa vermella
ja es pot dir que has enfilat la carretera,
ara espera’t al semàfor. Un moment.
Ara! va, esquiva’ls, però sigues l’impacte
i frena el retorn de les temeritats.
Ja ets a un lloc nou amb vistes on no hi fa fred.
Recorda't de treure el cap per la finestra,
els veïns sempre et diran que ets el mateix
mentre camines pel mig del carrer estret.
Ets aquell que creia que volia anar-se’n.

 Vista d'Almoster, 2012

1 comentari:

  1. Valoro les resenyes i comentaris del teu bloc, però m'agrada quan escrius tu i aquesta angoixa fonda que transmeten els teus poemes.

    ResponElimina