Veu per a l'optimisme. Titot i David Rosell

Segur que més d'un recorda haver anat a algun concert més per afinitat ideològica amb el grup que toca, que per gust musical. Titot (Francesc Ribera) i David Rosell ahir a l'auditori de Mas Miquel de Valls van tornar a fer evident la necessitat que té el públic de certes cançons. Les lletres sonaven sense l'empenta dels concerts de Brams, però amb la mateixa càrrega de la veu que és valenta a "sóc d'un país, sóc del món" o "Vull per a demà", per no dir-les totes. Titot aquí porta encara més a flor de pell la cançó "Un secret que t'havia de dir", que es converteix en la narració d'uns fets que colpeixen més enllà de la lletra i de la melodia. La música ha de mirar d'adaptar-se a un relat al qual sovint li sobren lletres per a l'estrofa, però els rescaten la fermesa i l'atractiu d'una i altra veu.

Titot i David Rosell fa deu anys que com ara a l'espectacle L'Esca del pecat, porten als escenaris cançons del grup Brams en un format més íntim, a més de versions d'altres autors. L'entesa entre els dos membres de la formació es veu perfecta des de baix. L'un reforça incansablement el contingut de les cançons amb explicacions que volen fer arribar el missatge al públic sigui com sigui; l'altre hi posa la guitarra, cors i serenitat. "Com una flor que surt amb el desgel" són formacions com l'Esca del Pecat, Mesclat, o els mateixos Brams, que compten amb dues dècades d'experiències compromesos amb la resistència, música per a l'optimisme en un lloc com aquest.