L'arbre de davant

Al final hem arrencat l'arbre del jardí de davant, per culpa de la seva arrel. Ahir, també, vaig deixar que una gent s'endinsés en alguns dels meus poemes. Diria que estic una mica estripada.

Massa títols

Massa títols a la prestatgeria. Les onades (desitjos programats) encara sorprenen la brutícia de les finestres; espero que no s'emportin res útil.

L'aigua de la sang

A raig obert ara s'omple la séquia del Poble. Sens dubte, l'aigua a nosaltres també ens ha fet sang.

Sala d'espera

Hi ha un nen trencadís a la sala d'espera. Si no para de plorar se'l menjaran; des que va néixer que anuncien que ho faran. Per fràgil.
Que s'afanyin: l'últim destí tampoc para de salivar i cada pacient no fa més que esperar el seu temps.

Etern camí

L'etern camí cap a un mateix.

Condol

Dedicar paraules a algú que ja no hi és. Dir-ho darrere la porta tancada. Ara el condol ja és imparable. El silenci ja restarà una altra presència.

El llot

Avui, com ja és habitual, hi torna a haver trànsit cap al Forat de les coses perdudes que sortia en un conte vell. Tipa de fer equilibris, vaig pou avall per encarar-me amb el llot.

Bosc espès europeu

Hi ha boscos espessos difícils de penetrar per al ciutadà: "dóna'ns el teu vot -encara que no hagis escollit ni els que manen més a prop de casa teva."

Que passi l'aire per entre les cortines de la nació i que el soroll es faci fum. Si mantenim la flama...

Triar

Triar on vas, si compres iogurts descremats o no, si compres el pa al supermercat. Decidir si marxes o si et quedes una estona més. Si et defenses, o si tu actues. Si t'agrada o si no t'agrada. Si incendies o si conserves. El teu vot a cada pas que fas.

Procuro

Procuro fer una exacta descripció d'una petita panoràmica. També hi ha dies que sóc una esgarrapada al paper.

Silenci pol·luent

No tinc res al present del poble on vaig néixer. El Constantí poble d'infantesa és sempre a la part del darrere, però hi és. Ho noto quan alguna cosa fa que em giri com un mitjó i pensi en les anades en cotxe de diumenge, la família que ja no hi viu, uns carrers que mai vaig visitar -i encara no he visitat- perquè hi vivia gent massa fosca. Enyoro el poble que jo també he abandonat rere un silenci pol·luent.