divendres, 24 de febrer del 2012

Pell de cops

Sóc la mateixa, sota la cançó sense música
dels cops, que de tant rítmica
ja no és música. Ho és tot.

La mateixa sota l’ungla, malgrat la música 
que no se sent i escurça els dits 
de gratar-se els mals. 
Al sopluig de dins   
s'assequen els ulls  
de mirar què passa, 
compro pestanya 
al millor postor de la gran pantalla.

La mateixa, dic, però colpejada de silenci
per la violència que doma els temps
de saqueig del cos. Com si tota carn
s'anés fent de serp, fins que deixa morta la pell.

dissabte, 18 de febrer del 2012

La llenya

Com és el dol
de l'arbre caigut,
en vida d'un bosc.

D'entre la llenya,
quina és la deguda
contribució a cap foc
en nom del cos,
present d'aquesta ànima vella.

Cadàver per a una germinació,
brasa nova per al fred d'un lloc.


Mola de l'Escolà, a Alforja (febrer de 2012)

diumenge, 12 de febrer del 2012

Perpetuïtat

Res no és la fi
ni cap paraula
la darrera.
M'ho diu el signe
que precedeix,
pedra sobre pedra.
















Fotografia extreta de freepik

dimecres, 1 de febrer del 2012

De forjat fràgil

Al forjat d'un context que s'ha fet de ferro, faig la troballa fràgil de la força dels pobles.