La vista d'ocell i les mans vora el foc (lliurar o no lliurar els peus de la terra). Quatre ratlles fan de puntal del puny, a l'aire em traço un plànol de cada recorregut.
El Nadal arriba amb cants de neu que se'ns filtren pel terrat. Desfetes les parets del paper diari, sota la quietud ja ballen les diferències més evidents entre la gent.
I l'argument de qualsevol història aliena, també podria ser el nostre. Si tot futur de moment és ciència ficció, un dia decidirem què en fem de les nostres pàgines.
Una dia somiava que eren de sal les roques minerals necessàries per fer-me una casa prou sòlida: hi havia una platja, i uns que sabien jugar amb la sorra es dedicaven a la construcció de castells o de pessebres per al Nadal.
Molles de cançons conegudes se'm queden a la platja sense avisar. Es veu que el disc, enxubat al cercle, ara ha descabdellat l'onada per recollir veus que s'hi adhereixin.