El propòsit

La vista d'ocell i les mans vora el foc
(lliurar o no lliurar els peus de la terra).
Quatre ratlles fan de puntal del puny,
a l'aire em traço un plànol de cada recorregut.

Cants de neu sobre el paper diari

El Nadal arriba amb cants de neu
que se'ns filtren pel terrat.
Desfetes les parets del paper diari,
sota la quietud ja ballen les diferències més evidents
entre la gent.

Ciència ficció

I la noia es va llançar a l'aigua, i quan va aconseguir treure el nen negre del fons del mar havia passat una quantitat de temps indefinit, perquè el planeta havia estat arrasat per unes naus especials. I no els va fer tant de mal haver de viure junts en aquell món estrany, en el que van haver de regenerar la seva espècie a partir del seu amor.

I l'argument de qualsevol història aliena, també podria ser el nostre. Si tot futur de moment és ciència ficció, un dia decidirem què en fem de les nostres pàgines.

Casa meva

Una dia somiava que eren de sal les roques minerals necessàries per fer-me una casa prou sòlida: hi havia una platja, i uns que sabien jugar amb la sorra es dedicaven a la construcció de castells o de pessebres per al Nadal.

Descabdellar l'onada

Molles de cançons conegudes se'm queden a la platja sense avisar. Es veu que el disc, enxubat al cercle, ara ha descabdellat l'onada per recollir veus que s'hi adhereixin.

Els pares de la democràcia

Què amaguen els pares.

La memòria no seria res
si no la tinguéssim en un paper.

I què.

Sort que la veritat no és democràtica,
és la que és,

i, de fet, ja la tenim enregistrada

en aquesta desmemòria.

Encapsada

Tot vol temps i, desenganya't, per fer esforços sempre seràs prou precoç. Un dia s'han de poder encapsar al vol les hores que ja han pogut fugir.