Si poguessis sobrevolar algun dels moments de la teva vida, podria ser que escollissis el d'un retrobament o el de la descoberta d'allò que fins ara mantenies sota un vel d'ignorància: aquell amic que sí que t'ha marcat, o ton pare dient a la seva manera aquelles paraules tan seves. Unes paraules que són d'un poble del qual ets tu qui no n'ha volgut saber mai gaire cosa.
A Retorn (Godall Edicions, 2017), les incisions que la riudomenca Glòria Coll començava a fer a Territori inhabitable es converteixen en un cant a allò que ha trobat en marxar i finalment tornar a casa. És un vol des del capdamunt d'una experiència, des d'un estadi privilegiat que li deixa acabar de determinar que allò que va passar a Utrecht no es quedà a Utrecht i que allò que passi a Riudoms, no es quedarà a Riudoms. Ja no, mentre ho tingui en compte:
“però esclar que hi ha misteri
no saber
sentir que cal fer-ho
tot resta a l'espera
endavant
Utrecht, estiu del 2013”
Així comença oficialment el viatge de tornada, i en aquest vol que ensenya tot el que ha portat: les penyores, els entrebancs i les paraules recuperades ja per sempre, torna a esborrar-se el temps i l'espai. Només hi haurà la dosi exacta d'entorn que vol prendre's, segons la velocitat a la qual va comprenent com li pertany:
“La visió infernal, aquell horror,
en cap moment no em frenà l'escomesa:
no veia jo res que no fos a mi
de nou en mi -això és: completada
a la fi per l'arrabassat paisatge,
de nou una amb el camp per fer sentit.”
L'inici de la segona part del llibre, la de la tornada a Riudoms, s'encapçala amb una cita de Jorge Luis Borges que anuncia la voluntat de fer una altra volta de rosca al punt de vista que s'ha ofert fins al moment, per capgirar-lo i només així aconseguir que el llibre sigui complet. Però també podria ser que tan sols hagi anat avançant per tancar un cercle. Que no hi hagués una altra cara de la descoberta: només un punt de partida, el dels propis orígens, i si aquests han de ser principi i final de qualsevol viatge vital, el resultat de l'experiència sempre serà circular i el trajecte farcit d'aprenentatge. El que el deu completar és la seva intensitat. Així, com més transformador és, més ampla n'és la panoràmica, i totes les coses poden ser un punt de retorn en el camí. Però això, que tot resta a l'espera, si rellegeixes aquest text veuràs que l'autora ja ho sabia en un punt intermedi del seu viatge.
Article publicat a la revista Viu a fons Tarragona de setembre del 2017