divendres, 31 de desembre del 2010

Desig per a un any nou

Que visqueu omplint tot el recipient
amb el nas enganxat a l’aparador
(vidriera que per un alè separa)
clavant el peu
per entomar el cicló que torna i pren.

divendres, 3 de desembre del 2010

Intersecció?

De Paratges (2009), de Gabriel Guasch:

Tot passejant,
el poble em va traçant
el laberint de la memòria.

A cada casa,
una particular història
s'hi esvaeix.

Pels carrers
el temps no mor,
és un passat
que va ser just i necessari
i encara el mostren.

De Pedregam o pedreria. Fragments d'orígens (2010):

Cares de plata
al cafè.
Han quedat petrificades en metall
que llueix
si es deixen les portes obertes
a qualsevol vent.
Baixo seguint
la riuada escassa
de la gent
del meu poble.
A mig carrer
una casa és igual que abans
i, dues entrades més enllà,
una porta ha deixat d'existir.
Arribo a la plaça,
final del trajecte circular
on nosaltres hi anem a caure
per casualitat diària.
Ritme encaixonat,
bellesa del pas del temps
en una peixera de pedra
que vol i es dol del ciment.

dimarts, 2 de novembre del 2010

Trobar paraules

Guaito el dins del pou
i sóc el reflex
del soroll de pluja
que tecleja l'aigua.

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Pol positiu

No n'hi ha d'albergs
a la vall
que duu cap al fons.
Quan s'hi fa lloc,
pel desert transiten
els pols positius
del no res.

diumenge, 26 de setembre del 2010

dissabte, 18 de setembre del 2010

dissabte, 11 de setembre del 2010

Poble:

Arbres que mouen el bosc,
combustible que avança la flama.


Imatges dels assajos del Lip3dub-"Porrera en moviment"

diumenge, 5 de setembre del 2010

Els fets

L’herència sí que és objectiva:
els fets es broden en el temps
i canvien de propietaris.

Moment de l'assaig dels "Fets del 2 de setembre de 1642" al Pla

dilluns, 30 d’agost del 2010

Jerarquia periodística

El paper cau a peu de pàgina
per subordinació.
Arriben a la capçalera
les rames que estenen la xarxa.


dilluns, 23 d’agost del 2010

Tranquil·litat

Per paisatges transversals
que donen al cim de la concòrdia
i s'enfonsen en valls recluses,
només era turista
pels cantells de la tranquil·litat.

Prop dels Llacs de Covadonga, a Astúries (agost del 2010)

dimarts, 10 d’agost del 2010

Notícies del món

Si et desvetlles,
en el gran campament humanitari
que t'has forjat dintre
a base de mirar les notícies del món,
veus els qui somien
que els rescata la seva flota,
que arriba la nevada
per corrompre els terrors.

dilluns, 2 d’agost del 2010

Núvols

Mentre vaig en cotxe,
els núvols corren per dalt
arrossegant el fons del paisatge.
Mirant per la finestra,
es pot veure com el cel migra de pressa
i el sol treu el cap
cada dia, si pot ser,
a la majoria de cases.

Camí de l'ermita del Remei (Alcover, Alt Camp)

dilluns, 19 de juliol del 2010

Final del trajecte

Vaig camí d’una altra arbreda

per no conjurar el costumisme

que encara juga silenciós

als passadissos de casa.
L’equipatge é
s a la clariana àmplia,

l'ecosistema

dels qui ja senten aquest cel

que clama tots els seus colors.


dimecres, 7 de juliol del 2010

País ombrívol

Un crit de sol
a la plaça ombrívola.
La part silenciada
de l’iceberg submergit.
El batec del que hi ha
tancat en un fòssil.

Mogut per aigües encalmades,
un veu surar
aquestes imatges del país,
que ens hem empassat
juntament amb les paraules
altes, fortes i clares.


dimecres, 23 de juny del 2010

Poble en una capsa

Em va quedar un tros
de poble petit
guardat ben endins
en una capsa,
traient fum
pels porus de la fusta,
rebentant-ne les parets.

dimarts, 15 de juny del 2010

Els comprimits

Hi ha gent a qui, a més d’anar pel món carregant una fe, li ha tocat viure a les profunditats d’un joc de nines russes que, com més va, més comprimeixen.













Notícia al diari delCamp.cat del 15 de juny.

diumenge, 6 de juny del 2010

dimarts, 25 de maig del 2010

Immersió de muntanyes

Davant la majestuositat d'una ofuscació, em replantejo la devoció pels cims, la necessitat de la penitència. Les muntanyes queden submergides en la fe, si ho vol el paisatge encapsat.

dilluns, 17 de maig del 2010

Colors del blanc

El viatger s’atura
quan reconeix tots els colors
que veu en un blanc.

Joaquim Mir - "Vista de l'Aleixar" (1915)

diumenge, 9 de maig del 2010

Troben un pou a la Plaça

De dins el pou que han trobat a la Plaça, en surten dones i homes entre fum de renoms. Sota la llosa només mor allò que s'ha donat per desaparegut.

dilluns, 3 de maig del 2010

No saber, no poder, no dir

Arribem al cap del Dia
de la premsa lliure.
Això és una commemoració
del que expressaria qualsevol vida
si no fos pel no saber, pel no poder i pel no dir,
membres del mateix cos de la ignorància
des del primer dia
i fins i tot després de la seva fi.

dissabte, 24 d’abril del 2010

És tan petit

Papers impresos per a la parada del mercat. El temps, voraç, va passant les pàgines. Deu ser com si deixés córrer un fill, conscient que és tan petit.


dilluns, 12 d’abril del 2010

Fins al fons

En un corrent d'honradesa, la veritat (la periodística i la poètica) es deixa endur fins al fons.

dissabte, 3 d’abril del 2010

Ambiciono

Corro per ampliar l’abast del far. Els límits de la possibilitat il·luminen els meus camps.

dissabte, 27 de març del 2010

Veritats

No es pot dir que busqui la veritat.
No puc negar el que deien les converses dins del cafè,
i les cançons de sucre de cagatió,
ni els fantasmes a la fresca d'una nit d'estiu.
Mitges fantasies ficades en ampolles
ens van i ens vénen a tot el veïnat
des del carrer major.


A partir del llibre El falsari

diumenge, 21 de març del 2010

Nit de la poesia

És tardà el record que tinc per al dia mundial de la poesia. S'ha fet de nit, ja ha plogut molt, i qualsevol paraula parlaria massa poc. A aquesta hora, són paper mullat els noms de poetes que no sé i que, avui, ja puc donar per perduts. Amb aquest desassossec, llenço per la borda tan sols un pensament de la poètica, perquè el trobin escrit en algun lloc.

dimecres, 17 de març del 2010

Dietari:

Per caminar faig una passa endavant
i dues mirant-me la petjada.
Al final de tot voldré trobar la vella
que va llençar el seu llibre d'estil.

dissabte, 13 de març del 2010

Selecció del blanc

Queia la neu acompanyant els violins vinguts d'indrets més russos, fins que es va omplir el got. Després va continuar nevant i aviat vam ser un país cobert pel blanc. Al cap de pocs dies, les llevaneu havien escombrat cap a quatre o vuit pobles desafortunats, allà en la llunyania.

dissabte, 6 de març del 2010

És fira a València

Ho penjo en una nota a la nevera: hi ha una Fira del llibre antic i d’ocasió a milers de distàncies, en una ciutat veïna. Així és notícia a casa meva.

dimarts, 2 de març del 2010

Poble en una urna

De sobte la natura emprèn tot el que vol. Que el meu poble sigui també una marea que porti el repòs.




dijous, 25 de febrer del 2010

D'aquí

Diuen que hi ha gent que travessa el carrer sense mirar, i ni que plogui no se li xopa cap vora. Que no té música, que la veu la té pura i que no l'entrebanquen quan diu qui és, on ha nascut, que vol viure on viu. Gent que amb la sang tan clara no podria ser d'aquí.

dilluns, 22 de febrer del 2010

Intercanvi de lletres

Amb Salvador Espriu

M’empenyen a escriure’t
quatre vents que diuen de tu.
M’acosto al riu,
poso un peu a la barca,
i, amb la calma, fem tubercle
endins del nostre temps.

A banda i banda
llibres d’impressió forta,
lletres omnipotents a la fumera.
Grandeses transparents
que pesen més que el paper
i el foraden, i cauen a l’aigua.

Empesos per llot de paraules benignes,
arribem a un replà del nostre pas
i ens aturem ara mateix, aquí.
Les meves lletres a les portes de ferro
per a les altres hores
que vinguin al teu jardí.


Participo en la iniciativa blogaire 25 sense Espriu

diumenge, 14 de febrer del 2010

D'una peça

Del tauler d'escacs ens en surt un trencaclosques. La nafra manté instruïdes totes les seves peces.




dimecres, 10 de febrer del 2010

El jardí de casa

A banda i banda del carrer es pot veure qui ha tingut cura del jardí de casa. La llibertat és la planta fràgil d'hivern a punt de franquejar la tanca.



dijous, 4 de febrer del 2010

Al terrari

Traiem les pedretes, els insectes, les sabates abandonades, els caramels de nen i altres tubercles o deixalles. Fem-ne una pasta espessa, marge i comporta per a les presons d'arrels. Al centre, una riuada de no-res lluminosos, tòxics i efervescents.

dilluns, 1 de febrer del 2010

L'hivern

Com si fos tan fràgil, voldria entendre l'hivern que em franqueja la tanca.

dimarts, 26 de gener del 2010

Autonomia local

Altres vegades, l'autonomia local es torna una llosa on s'hi ajauran els de dalt.

Poble
De cara a la Plaça,
a mig carrer
una casa és igual que abans
i, dues entrades més enllà,
una porta ha deixat d'existir.
Aviat arribo del viatge circular
enrotllat per la casualitat diària.
Ritme encaixonat,
bellesa del pas del temps
en una peixera de pedra
que vol i es dol del ciment.

diumenge, 24 de gener del 2010

Sospirs al buit

Hi ha dies que seria més fàcil envasar els darrers sospirs radioactius al buit, que contenir la gent que remou el Territori.

dimecres, 20 de gener del 2010

El foraster

Diuen que algú ha entrat a la casa i ha trobat la caixa dels llumins. Hi ha arribat mentre viatjava pels passadissos de color gris. Abans de sortir més consumit, ha encès una minúscula flama i ha vist les darreres presències que pampalluguejaven.

dimecres, 13 de gener del 2010

Al fons de la pantalla

"Haití (Ayiti en crioll haitià) és una república de l'Amèrica Central...": llegeixo el que veig a la pantalla. A aquesta banda, la devastació és quietud, imatges llunyanes,...tecleig en un ordinador.

diumenge, 10 de gener del 2010

dimarts, 5 de gener del 2010

Un tal Quico Sabaté: "Quiet tothom i no passarà res!"

Sento a dir que ja en fa cinquanta, d'anys que va morir assassinada una d'aquelles persones d'acció. I després de tot aquest temps, aquí i ara, encara no sabem si hem de fer o si no hem de fer. Pendents d'endevinar com es defensa l'arma de la llibertat.