Fotografia: Fiona Morrison © Joaquim Chancho www.joaquimchancho.com |
El diari El Punt Avui del 22
de febrer publicava un reportatge sobre les exposicions del pintor Joaquim Chancho (Riudoms, 1943) que es poden veure fins el 7 d'abril a Valls, Tarragona i Riudoms. Al diari, les lletres d'un destacat anunciaven “Estudi al Pla. Chancho viu i treballa
entre Barcelona i El Pla de Santa Maria. L’any 1992 va construir el seu estudi
en aquesta població de l’Alt Camp, enmig d’un paratge agrícola solitari, on
continua pintant.” Probablement al Pla ben poca gent l’ha vist pel carrer. El
pintor, que és catedràtic per la Universitat de Barcelona, amb una trajectòria de vora cinquanta anys, ha exposat arreu dels Països Catalans, a Espanya, a altres països europeus, a Estats Units, a Mèxic i a Corea en mostres individuals i col·lectives i té obres en museus d’arreu
de l’Estat, a Amsterdam i a Miami. Assumpta Rosés, una crítica d'art resident a Tarragona que acaba de publicar el llibre Joaquim Chancho. Desplaçaments de la pintura, el considera “un dels més prestigiosos autors vius de la pintura catalana".
En una de les parets de la
mostra del Museu de Valls, paraules tretes de la boca de
Chancho volen donar pistes sobre aquest entramat de colors que és Pintat al
Pla: “La meva pintura no vol representar res en concret, cap objecte, cap cosa,
més ben dit, vol prescindir d’imatges visuals significatives, malgrat que la
relació entre el signe i el significat sigui indissoluble.” Els quadres són
petites finestres, algunes amb balcó i tot, al costat dels
impulsos més primitius del pintor, que ens hi fa passar amb una sobrietat única
i neta. De prop, les pinzellades que de la quadrícula s’han escampat ni
voluntàriament ni per descuit, estan perfectament emmarcades en el seu espai,
han nascut per ser el traç d’un artista que té clar el que forma part i el que
no forma part de la seva veu.
Pintura 668, 2004. Oli sobre tela. 264x380cm |
L’exposició que ofereix Chancho al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona,
que vol ser un homenatge a les diferents col·leccions que hi ha a Tarragona de
les seves obres, agrupa treballs elaborats des dels anys 70, amb un camp
representatiu més ampli, amb diversitat de suports i tècniques. En tots els
casos, des dels més quadriculats fins aquells en els quals les corbes donen el
sentit d’infinitud al quadre, les diferents capes de pintura a l'oli se sobreposen sense tapar del
tot les de sota, els colors que tacaven la tela o el paper per primera vegada
resisteixen i s’escapen pels quatre costats. El que s’hi veu literalment, és només
el procés de treball de l’autor que s’entesta a no fer res massa tangible. El
que ha volgut atrapar, doncs, entre aquestes xarxes de colors que també fan
encreuar la vista de l’espectador, es podria escolar quadre rere quadre fins a
l’infinit. Qualsevol cronista es podria preguntar si no ha sigut molt pretensiós provar
de descriure-ho.