A Dory Sontheimer, que mira de reconstruir la història de la seva família, víctima de l'holocaust
Dona, amb tot d’altres condicions
igualment punxants, indaga
en la seva història
a través de cartes del passat.
S’obre la tapa d’on es grillaven
els noms desmembrats
i surten sencers serpentejant:
a la vista encara el dubte de les intencions.
Dona d’un lloc concret,
com totes, condicionada pel moment
que va ser donada a llum
per primera vegada,
troba el llegat d'una memòria fosca.
Dona que s’ha fet aquí,
d’una raça com totes,
avui encara sense sentit
si es posa a la gàbia d’un mapa,
es descobreix arrelada al cor de la negra Europa.
Ella, a la teranyina
del continent destruït per ell mateix
encara ara des d’aquella vegada,
troba els fils per al nou teixit
d’una existència pròpia.
dimarts, 27 de gener de 2015
diumenge, 4 de gener de 2015
Pel·lícula muda
La xifra s’enfila fins als tres centenars
i pico, i la pel•lícula dels qui s’han dit
víctimes, s’estrena en cinema
d’una sola sessió.
A la retina s’hi queden els números:
buits de rostres, ja se n’hi apleguen
fins a un milió.
Els trossets de vida enduts pel vent
s’escapen en forma indefinida,
fins que, un a un,
tornen a sumar-se en la paraula
que fa emmudir les imatges.
i pico, i la pel•lícula dels qui s’han dit
víctimes, s’estrena en cinema
d’una sola sessió.
A la retina s’hi queden els números:
buits de rostres, ja se n’hi apleguen
fins a un milió.
Els trossets de vida enduts pel vent
s’escapen en forma indefinida,
fins que, un a un,
tornen a sumar-se en la paraula
que fa emmudir les imatges.
Etiquetes de comentaris:
conflicte armat,
el món,
periodisme,
poesia,
poesia Raquel Estrada
Subscriure's a:
Missatges (Atom)